Quantes persones associades necessita una entitat per funcionar? La majoria d’entitats de cultura popular i tradicional actuals necessiten el suport de l’administració per poder fer les seves activitats ordinàries. És a dir, que no poden sobreviure per si mateixes i els socis no paguen el que costa l’activitat que desenvolupa. De fet, si preguntéssim les quotes que paguen els associats veuríem que en moltes entitats es paga uns 30 euros l’any. Per tant, una entitat que vulgui tenir un pressupost de 100.000 € per mantenir el local, pagar una persona contractada i poder desenvolupar algunes activitats, requereix un mínim de 3.300 persones associades. No és el cas en la majoria d’entitats. Només que la quota augmenti fins als 50 euros anuals, la necessitat de base social es redueix a 2.000 associats. I a 1.600 si la quota són 60 euros l’any.
L’actual Llei de Mecenatge del 2002, estableix que aquestes aportacions a les entitats culturals poden desgravar entre un 15% i un 90%, sempre que no se superin els 150 euros anuals. Si, com passa habitualment, aquelles persones que són sòcies d’una entitat, també ho són d’altres, aquesta desgravació pot quedar molt reduïda. En el meu cas, depenent dels anys i dels meus recursos, he pagat entre 400 i 800 euros anuals a entitats de diversos sectors. La nova Llei de Mecenatge, que es preveu que entri en vigor l’1 de gener de 2024 si s’aprova al Senat, amplia la quantitat d’aportacions a les entitats que poden generar desgravació fiscal, dels anteriors 150 euros als 250, per a una deducció del 80%. Crec que aquesta modificació es queda molt curta i hauria d’haver arribat fins als 1.000 €. La llei també incorpora el reconeixement del micromecenatge com a font de finançament.
Malgrat això, costa molt que el conjunt de la societat s’impliqui en el suport a les entitats. En molts casos, les persones o les famílies es fan sòcies d’un club esportiu mentre els seus fills hi fan alguna activitat esportiva i després ho deixen. En el cas de les entitats culturals hi ha un procés generalitzat de davallada de socis a mesura que van passant els anys i costa molt que hi hagi relleu generacional. No hi ha dades estadístiques precises sobre el nombre de persones que hi ha a Catalunya associades a una entitat cultural. Sabem les entitats que hi ha i el nombre de socis aproximat. Però no quantes persones estan associades en general. En tot cas, hi ha les dades antigues del 2006 que ofereix l’Idescat i en les que es veu que unes 460.000 persones estaven associades a una entitat cultural. Això suposava un 7% de la població total de Catalunya (6.994.937 persones).
Segons l’Enquesta de Condicions de Vida, que es fa cada any, les llars han passat de destinar un 0,7% de la seva despesa a la cultura, a només un 0,2% el 2021. Més enllà de la influència del context provocat per la pandèmia del Covid, el percentatge mostra una tendència molt clara a la baixa i, per tant, no planteja pas una millora de la situació de les entitats culturals pel que fa als ingressos.
En definitiva, es consolida un model en què les entitats culturals només poden viure gràcies al suport públic, tenint en compte que el mecenatge empresarial cap a la cultura no està gairebé desenvolupat al nostre país (no hi ha incentius fiscals que hi ajudin). La pregunta que sorgeix, doncs, és com cal ajudar les entitats des de l’administració, amb projectes concrets o amb ajudes estructurals. Quin model de participació cultural se’n deriva? Penso sobretot en les polítiques culturals municipals. Cal que valorin els projectes de les entitats en funció del seu retorn social, de la tradició, de la quantitat d’associats…? Són qüestions que deixo per a un altre article.
