Canvis importants en la normativa que regula el mecenatge a l’Estat espanyol. El Congrés dels Diputats ha donat llum verda a la nova llei de Mecenatge, després de 21 anys de vigència de l’anterior llei 49/2002 i de quatre intents fallits de renovar-la. A instàncies del PDeCAT, la cambra espanyola va iniciar una reforma que permetrà donar una resposta més actualitzada a les necessitats de modernitzar el mecenatge, incorporant nous estímuls fiscals al mecenatge i renovant els ja existents. Entre altres, permet una millora les deduccions fiscals i actualitza diferents conceptes per equiparar la llei actual a les legislacions europees en la matèria, com ara la francesa i la italiana.
2.000 fundacions a Catalunya
Més de 2.000 fundacions treballen a Catalunya amb activitats d’interès general molt diverses: culturals, educatives, assistencials, esportives, mediambientals, de recerca, etcètera. Per això l’aprovació de la nova legislació tindrà un impacte notori al país en tant que el mecenatge és una via d’ingressos per a les entitats que cobreixen les parcel·les del nostre estat del benestar i que les administracions públiques no aconsegueixen cobrir. El nou marc legal ha de permetre incrementar els incentius fiscals al mecenatge, tant si és efectuat per persones físiques com per persones jurídiques o per no residents.
Micromecenatge i donacions en forma de serveis
I com es tradueixen els canvis? D’entrada, s’apuja l’import màxim de les donacions personals de 150 a 250 euros, que es podran deduir de l’IRPF en un 80%, i del 35% al 40% les deduccions de l‘impost de societats dels ens jurídics. I una novetat important: es podran fer donacions en forma de serveis, com ara assessoraments, consultories o espais per a publicitat, a més d’altres modalitats com ara contraprestacions de béns o serveis simbòlics, que no podran representar més del 15% del valor de la donació, amb un màxim de 25.000 euros.
També hi ha canvis en els receptors, perquè la nova llei permet que noves entitats puguin beneficiar-se de desgravacions fiscals. Així, si fins ara se’n beneficiaven les confessions que tenen acords amb l’Estat (catòlics, jueus, musulmans i protestants), i s’hi afegiran els budistes, ortodoxos, mormons i testimonis de Jehovà. I encara més, tampoc pagaran l’IBI esglésies, oficines, seminaris i habitatges dels sacerdots, a més d’exempcions en els impostos de societats, i també desgravacions de l’IRPF pels donants.
