El documental de TV3 Negrers. La Catalunya esclavista mostra una realitat que havia estat desconeguda fins ara i que revela una veritat incòmoda: la participació dels navegants i burgesos catalans en el tràfic d’esclaus dels segles passats. Un tràfic amb el qual van construir les seves fortunes i que els va permetre passar a la història de Catalunya com a benefactors culturals i socials.
I no cal anar gaire lluny per trobar per trobar el nostre passat colonial. En una magnífica exposició de l’any 2016, titulada “Barcelona, metròpoli colonial”, s’hi exposaven les possessions catalanes a Guinea Equatorial i mostres dels “tresors” que s’exportaven cap a la metròpoli, a més de fotografies que mostraven les instal·lacions que l’Ajuntament de Barcelona posseïa als anys setanta en aquelles contrades. Des d’allà arribaven primeres matèries (cacau, cafè, fusta), les tortugues, un goril·la albí anomenat Floquet de neu i la construcció de la imatge colonial dels autòctons.
La presa de consciència sobre aquest passat ja ha tingut algunes conseqüències, com la retirada de l’estàtua d’Antoni López de les Rambles de Barcelona. Però ben segur que en tindrà d’altres, de conseqüències. I a mesura que passin els anys, anirà canviant algunes formes culturals de representació del nostre passat. És el que reclama la candidata de la CUP a Barcelona, Basha Changue, quan demana que es retirin alguns dels gegants que representen “negritos” a Tarragona i Sitges.
No sé si cal retirar-los, o donar-los una nova cultura, en tant que aquestes persones negres van viure a Catalunya entre el XIX i els inicis del XX arribats de les Amèriques. O potser caldrà refer la tradició per adaptar-la a allò que volem representar de la nostra cultura, allò que realment és digne de ser representat. La cultura és això: la representació del col·lectiu, a través de la tradició i del canvi en les formes d’expressió culturals i els valors socials.
A Vilassar de Mar també s’està discutint si els gegants actuals, en Pigat i la Lucía, ens representen. En Pigat, l’àlies de Josep Mas, fou el darrer gran negrer d’entre els navegants de Vilassar de Mar. Jutjat a Anglaterra quan ja estava prohibit en aquell país traficar amb esclaus i amant de la Lucía, a qui va portar a Vilassar de Mar, per mantenir-hi una relació sentimental mentre continuava casat. Els nous temps demanen reinterpretar els nostres gegants, ja sigui a través d’un judici públic que ensenyi les vergonyes del Pigat, o bé a través de la creació de nous gegants que ens representin. Totes les opcions són possibles. També cal repensar les festes “d’indianos”, especialment quan es converteixen en un producte sense cap vincle real amb la població. En el cas de Vilassar de Mar, cal recordar que tenim un passat marcat per la pagesia, la pesca i els mestres d’aixa, com molt bé s’han encarregat de recordar-nos la nova festa popular creada per la Rierada. La cultura popular és això: creació popular. Cal que es pugui discutir, que l’entenguem de manera crítica i, sobretot, que la fem evolucionar per sentir-nos-hi representats. La tradició no està renyida amb el canvi.
