El pessebrisme és una forma de modelisme. De fet, podríem dir que és la forma de modelisme que té més impacte social a les nostres contrades. Per això no ens hauria de sorprendre que es pugui convertir en una afició per a tantes persones. Hi ha pessebres que reprodueixen paisatges o monuments locals; hi ha pessebres que escenifiquen països llunyans; n’hi ha que representen escenes quotidianes actuals, i n’hi ha que representen escenes de ficció. Les figures del naixement, formant una escena petita en un racó (més que no pas al centre de la composició), són el centre de la festivitat, però alhora una peça envoltada de creativitat aplicada a les manualitats.
Aquest any, que vam inaugurar la primera fira de Nadal a Vilassar de Mar (les modes s’imposen arreu), els nostres pessebristes em van ensenyar la seva impressora 3D, amb la qual creen tot tipus de formes i objectes: uns punts de llibre, unes arracades, una flor feta de fullola… que tenien a la seva parada de la fira de Nadal. La impressora 3D no crec que posi en perill el paper de l’artesà, de la persona que dissenya la composició del pessebre, recull materials i confecciona a mà moltes de les peces. Però és un complement molt interessant que ens ajuda a comprendre que la veritable naturalesa d’aquesta pràctica cultural és la vocació per la construcció de mons imaginaris.
En el pessebrisme hi podem trobar persones que han convertit una vocació en un ofici artesanal meritori, però que han sabut actualitzar aquesta afició amb noves tècniques i propòsits. Caldria trobar la manera perquè aquesta dèria s’encomanés a persones més joves, que poden adquirir, a través del pessebrisme, unes habilitats i una pràctica que segur que evolucionaran en el futur immediat sense desmerèixer el bagatge adquirit per tantes persones en aquest àmbit. Però caldrà provocar l’interès i la motivació, trobar l’espai de trobada i la generositat per fer-los un lloc.
Faig tres propostes en aquest sentit. La primera és que les associacions de pessebristes de Catalunya organitzin tallers de modelatge (en general) i pessebrisme per a persones joves. La segona proposta és que organitzin un concurs de pessebres per donar a conèixer els més ben fets o els que tenen un mèrit especial, per atraure l’interès del gran públic. I la tercera és que encarreguin un servei de comunicació pels dies de Nadal, en què s’exposen els pessebres, per tal de fer-ne el màxim de difusió a la premsa i a les xarxes socials. Així doncs, al costat de la innovació tecnològica, cal créixer en participants i en públics. Renovar-se o morir, que diuen. El pessebrisme 3D pot ser una via d’èxit.
