Fa poc he passat un cap de setmana a Daimiel, ciutat agermanada amb Vilassar de Mar, en una trobada especial. L’Ajuntament d’aquesta ciutat petita de la plana manxega ha decidit erigir un monument als “daimilieños ausentes” amb el suport de les tres entitats existents de persones originàries o descendents de Daimiel i creat per l’escultor Jesús Ruiz de la Hermosa. Hi ha una entitat a Madrid, una altra a València, i la que segurament aplega més persones és de tercera, la de “Vilassar de Mar i comarca”.
Tota una gernació de Vilassar de Mar (unes cent persones) es va desplaçar a Daimiel per aquest motiu. Per arrodonir la festa, l’ajuntament de Daimiel va voler que coincidís amb la celebració de la festa de la verema. Aquesta festa consisteix en una desfilada pels carrers de la ciutat amb la gent vestida amb la roba que abans portaven els treballadors del camp que feien la verema. S’hi afegeixen alguns capgrossos (que aquest any no van poder estar acompanyats pels de Vilassar de Mar), algun ase i tractors que porten el raïm acabat de collir. Al final de la desfilada dos representants de les associacions festives de Daimiel, un home i una dona, representen el ritual de trepitjar el raïm dins de les botes que el transporta. I finalment es fan balls de jota manxega per tancar la celebració.
Ara imaginem com podria ser aquesta trobada sense cap celebració de cultura popular i tradicional. Intentem imaginar que no hi hagués la festa de la verema, en què vam participar moltes de les persones desplaçades des de Vilassar de Mar. O que no hi hagués balls de jota manxega per animar la festa. Tot tindria només un caire institucional i allunyat de la gent. I sens dubte, els daimilenys de Vilassar de Mar no tindrien una manera de representar el seu vincle emocional amb la ciutat dels seus orígens. Aquesta és una mostra de com la cultura popular i tradicional és imprescindible per a una forma de sociabilitat que creï identitat local. De fet, podríem dir que la cultura popular d’arrel, malgrat que en molts aspectes reprodueix els mateixos patrons arreu, és la base d’aquesta identitat de cada poble, barri o ciutat. En el cas del grup que té arrels a Daimimel i que aplega unes 1.500 persones de Vilassar de Mar, es pot dir que també reforça la identitat local de Vilassar de Mar, en la mesura que la festa manxega també és la festa del barri del Barato de dalt.
Cal no oblidar que darrere de la celebració de festes populars d’arrel hi ha l’acció de les associacions. En el cas de Vilassar de Mar, l’associació de daimilenys de Vilassar i comarca. En el cas de Daimiel, com ens comentava el seu alcalde, són les associacions les que reclamen a l’Ajuntament poder fer activitats de cultura al carrer; són elles les que impulsen l’activitat de cultura popular a la ciutat. Aquest és un altre element imprescindible de la creació d’identitat local, l’existència de l’associacionisme cultural que articula aquesta forma d’acció comunitària, en què tothom treballa de forma voluntària aportant el seu temps i els seus coneixements. I una de les bones notícies que transmetien des de Daimiel és que la gent jove és la que s’està sumant a les associacions per impulsar-les. Així doncs, tenen llarga vida.
