El passat tres de juliol vaig tenir l’oportunitat, gràcies a l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya i l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, de moderar una taula rodona sobre el paper de les col·leccions -en el seu concepte més general- en els museus actuals, és a dir, al segle XXI. Acte que celebràvem a la facultat de Lletres de la UdG
Les diverses ponències emmarcaven accions de museus molt diversos, des de l’Etno valencià –premi EMYA 2023-, Museu d’Etnografia de Neuchâtel, el Museu d’Història de la Immigració de Catalunya de Sant Adrià del Besòs i del Museu Particular, sempre al voltant de la col·lecció o fons.
De forma latent, al llarg de totes les ponències i jornada, en general, anaven apareixent elements que lligaven les experiències dels museus amb les ponències. Des dels problemes produïts per peces procedents de processos colonials, les històries al voltant de l’origen, la forma d’exposició, la seva conservació o la difusió de col·leccions en un món actual i contemporani, amb el pes de tot el fet digital i volàtil al dins del núvol.
La tendència, clara ja amb els museus participants, ens feia observar una presència fonamental d’institucions etnogràfiques i històriques. Centres amb col·leccions i fons d’allò més variat i heterogeni, incloent-hi -gairebé com a pedra filosofal- la cultura popular, festiva i patrimonial.
Tot i el camí fet, els fons o les col·leccions esdevenen element clau de la identitat d’un museu. Ara bé, això no és aplicables per espais patrimonials, monuments o centres d’interpretació on la col·lecció -sigui del que sigui- ja no esdevé essencial o primordial, només un element que suma o ajuda, però no resulta l’element clau.
Tornem al museu i la seva col·lecció. Aquest element, com ja hem dit, a banda d’esdevenir identitat i element vital per una institució així, també és la unitat clau per comunicar el missatge museístic als visitants. Principalment, allò que fa únic i característic cada museu, també la seva història i entorn.
La representació social de l’entorn del museu – entenem social des de la cultura popular a l’economia, gastronomia o producció literària territorial- conforma un magma que la seva col·lecció ha de ser capaç d’explicar o narrar.
Al cap del carrer s’arriba per molts costats. Però hem de veure que tot condueix a la necessitat d’unes col·leccions coherents, amb una política d’adquisicions clares i definides a més de la necessitat de lligar -com l’allioli- el discurs, la museografia, la museologia amb la col·lecció, no pas al revés.
La col·lecció, com la tradició, ha de ser aquell element que dins les grans generalitats, serveixi per tocar-nos. Notar, al llarg d’una visita a un museu, com evolucionem i resultem, per poc que sigui, una persona diferent de la que hi ha entrat.
