Tranquils, en aquest article no parlarem d’un nou Museu Nacional a Catalunya sinó del nou Museu Nacional d’Andorra. Una vella reivindicació del país dels Pirineus. Que, segons el discurs del Cap de Govern d’Andorra, en el seu discurs d’investidura, del vuit de maig passat, marcava com una de les fites del seu mandat en matèria cultural.  Xavier Espot el lloc on s’aixecaria la nova institució, en un solar davant de l’edifici administratiu del govern d’Andorra, entre els carrers Dr. Vilanova i Prat de la Creu, al rovell de l’ou polític i històric de la capital del principat. 

Segons Espot, el nou Museu Nacional d’Andorra s’ha de basar en tres eixos principals: esdevenir un referent per la història i identitat del país, una porta d’entrada a la realitat andorrana i esdevenir un centre de dinamització de la creativitat artística i cultural. Elements que, al cap i a la fi, poden desenvolupar moltes menes i formes de museus. 

Cert és que des del govern andorrà, i altres entitats, associacions i institucions del país, s’ha treballat per crear un corpus històric, cultural, social i identitari de la nació andorrana. Treballant, segons sembla, la casa pels fonaments i no per la teulada. 

Entre els seus semblants -els petits estats d’Europa- el cas andorrà és força diferents de la resta. Luxemburg, Liechtenstein, Mònaco, Malta o San Marino compten amb museus nacionals o estatals dedicats a la seva històrica, cultura o patrimoni cultural. 

Òbviament, en aquest article no podem i tampoc volem, pontificar sobre com ha de desenvolupar-se un projecte així, què exposar i què no o simplement valorar l’adequació d’un projecte d’aquestes característiques, que sembla eternament reivindicat. Però sí que podem, i si no ho fem igualment, entendre que la cultura popular andorrana ha de jugar-hi un paper destacat. 

L’herència dels habitants de les valls d’Andorra, des de la memòria oral i escrita, basada en unes tradicions populars i rurals. Adequant més l’espai a la tradició i no, la tradició a l’espai. Amb els elements que connecten amb les dues fronteres però també amb tot l’eix pirinenc i de parla catalana. 

Elements com el sometent, les falles, les danses, la cuina tradicional, les Festes Majors, aplecs i altres actes semblants. Una memòria immaterial, però transferible a les noves generacions amb cura i dedicació que pot ser, palmàriament, dins del nou Museu Nacional d’Andorra.

Més notícies
Esgrafiats que reprodueixen dibuixos de Picasso de tema popular. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). Seu de Barcelona
Picasso a Catalunya i els seus museus
Notícia: Picasso a Catalunya i els seus museus
Comparteix
Damià Amorós fa un viatge a Barcelona, Horta, Gósol, Argentona i Caldes d'Estrac per conèixer la vinculació de Picasso amb la cultura popular
Figures exposades al Museu Etnològic i de les Cultures del Món de Barcelona  | Wikicommons
Les cultures del món i la nostra cultura
Notícia: Les cultures del món i la nostra cultura
Comparteix
Visita de Damià Amorós al Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona
On s’explica Tarragona?
Notícia: On s’explica Tarragona?
Comparteix
Recorregut de Damià Amorós per les principals institucions culturals de la ciutat

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa