Fantàstiques notícies per l’etnologia valenciana. En el marc de la conferència anual de l’European Forum Forum (EFM), celebrada aquest dissabte a la Llotja de Mar de Barcelona, l’ETNO va ser distingit com a Millor Museu Europeu de l’Any. La Casa Batlló de Barcelona i el Chillida Leku d’Hernani també figuraven entre les 33 candidatures nominades pel jurat.
Amb aquest guardó, concedit des de 1977, l’EFM reconeix els projectes museístics innovadors del vell continent. En la justificació del veredicte, el jurat ha destacat que el projecte No és fàcil ser valència, de l’ETNO, “busca honrar el dret de les comunitats locals a entendre el seu passat” a més de valorar “el diàleg obert i inclusiu” i esforçar-se per “oferir un accés universal als visitants”.
Del Museu València d’Etnologia a l’ETNO
El Museu València d’Etnologia (MVE) va obrir les portes el 1983, dirigit per l’escriptor i antropòleg Joan Francesc Mira, qui també en va ser el màxim promotor. L’objectiu inicial era salvaguardar el patrimoni de la societat rural valenciana, amenaçada per la urbanització i les dinàmiques globalitzadores.
Del 2018 al 2020, coincidint amb la renovació total de l’exposició permanent, el MVE va adoptar la marca L’ETNO. En paral·lel a aquest canvi de nomenclatura, la institució va aprofundir en una museografia contemporània, que prioritza el debat i els discursos narratius enfront de la freda descripció de fets i objectes. Per aconseguir-ho, els comissaris han optat per desplegaments escenogràfics que s’allunyen de l’exposició més convencional dels museus.
En el Canemàs 23, els conservadors José María Candela i Raquel Ferrero adverteixen “que els anomenats santuaris de la nostàlgia han deixat camp a un nou tipus de museu en què s’explora la reflexió i el diàleg entre el passat i el present, amb el clar objectiu d’esbrinar aquells aspectes que urgeix rescatar, conservar o practicar en l’actualitat”. I afegeixen: “En l’ETNO fa temps que pujàrem a aquest carro. I no perquè considerem que cal salvaguardar tot allò llegat, que no seria el cas, sinó perquè sí que assumim un profund respecte pels esforços dels nostres avantpassats a fi de conservar allò valuós per a conviure i allunyar allò dolent per al bé comú”.
