Un cop païts els tortells de reis, la festa continua. Malgrat tot, hi ha festes d’hivern vives i pels que vam caure a la marmita quan érem petits ens és impossible obviar-les i fixar-nos-hi. Si entenem el Nadal com a festa d’hivern ens trobem amb tot un cicle clarament carnavalesc: d’excessos, transgressions, absurditats. I més enllà de Nadal això s’intensifica de forma més conscient o no. Qui més qui menys fa una calçotada fora de l’extraradi vallenc, qui més qui menys se’n va de sidreria al País Basc amb un autocar, qui més qui menys té la sort de tenir un sant barbut o pelat celebrat a la seva localitat o té la sort -o desgràcia- de tenir un Carnaval viscut i sentit.
Diuen que quan la gent beu alcohol té tendència a fer el que realment té ganes de fer, perquè un està desinhibit i lliure de qualsevol vergonya. Sembla que només així s’accepta fer absurditats carnavalesques en alguns entorns, perquè ens han anul·lat socialment el Carnaval –exceptuant petits reductes gals–. De manera que, si una persona es comporta de forma festiva en aquests entorns poc carnavalescos o alcoholitzats, cada cop és més titllada d’adjectius despectius i d’estigma per a la salut mental. Però bé, tot en aquest vida pot trobar el seu marc social per realitzar-se, sigui dins un aïllament grupal o perquè el comportament festiu està permès gràcies a uns rituals emocionals i col·lectivament activats. Sí, a les Gàl·lies carnavalesques que dèiem.
És en aquest ambient de preparatius esbojarrats i prèvies de Carnaval que Shakira publica un nou èxit musical que, més enllà del conflicte en si, val a dir que la societat se l’ha fet seu i ja es pot dir que sona a tota hora i a tot entorn. Si hi havia algú reticent a ballar o cantar aquest nou èxit perquè “no forma part de la meva música i tot això” potser es trobarà donant-ho tot en un d’aquests Carnavals. Perquè nois, sonarà. I ho farà també en aquests tractors i remolcs en què comparses d’arreu del país es posen a sobre i amb l’excusa de Carnaval es farà allò que es vol fer –ballar la Shakira com tothom–; també sonarà en orquestres de ball que ja estan acabant els seus arranjaments a correcuita perquè aquesta cançó soni als balls de Carnaval i en qualsevol altaveu bluetooth d’adolescent passejant-se pels carrers en colla.
I què ens queda del Bufi, el Turuta, el Patatuf, contradanses, balls cantats, dansades, sardanes i mil altres tonades que hem fet característiques de Carnaval davant de tanta Shakira? Res, passarà, com una absurditat més. L’any que ve sonarà un altre èxit i el Bufi, el Turuta, el Patatuf, contradanses, balls cantats, dansades, sardanes i mil altres tonades que hem fet característiques de Carnaval quedaran.
1
