El món infantil és un negoci i sempre se n’ha volgut treure profit. Hi ha molta gent que se n’aprofita i no sempre amb una consciència del que representa aquest públic ni l’ètica que requereix. En aquest temps proliferen tot de propostes que no tenen una reflexió al voltant de tot plegat i que fan mal a aquells que s’hi dediquen amb molta formació i experiència a darrere. En el món de la música i espectacles hi ha tot un seguit de circuits i gent molt especialitzada a tractar amb aquest públic tan exigent. És una feina complexa i com a públic cal saber destriar l’aprofitat de torn d’aquell que es dedica a pensar i crear per a les criatures amb un respecte i formació.
A part del “tothom s’hi atreveix”, després hi ha la visió única de concebre les festes de Nadal de forma infantil. A Sabadell fem el quinto, una activitat molt adulta i més propera a les rondes de joves que sortien abans i després de la missa del gall de gresca tot cantant que no pas al Nadal idíl·lic i familiar de Hollywood. A on tenim aquests “mals costums” ja concebem més obertures de Nadal, però no és la situació més habitual. Amb alguns dels grups dels quals he format part hem tingut un espectacle de Nadal com una proposta per a aquest temps. És difícil vendre’l perquè, segons sembla, per Nadal ajuntaments i entitats només conceben fer un espectacle dirigit al públic infantil, “familiar” que diuen ara. “És per a nens?” et pregunten; i respons: “Home, no en farem fora cap i hi són benvinguts, però no és un espectacle adaptat a aquest públic”. Després hi ha l’altre vessant de quan dius “fem un espectacle de Nadal, si us interessa…” i et diuen “ui, no, no fem espectacles per a nens”. I així anar fent…
I bé, sobre cantar, el tió i totes aquestes expressions musicals que apareixen per Nadal… Jo mateixa de petita vaig gravar alguns discos amb corals i grups infantils de nadales amb teclats electrònics de fons per sonar de fil musical a la Fira de Santa Llúcia i llocs semblants. Però, si us plau, tenim l’oportunitat de cantar, adults! No deixem de fer-ho. No atorguem a la música gravada el dret d’envair-nos i silenciar-nos i aprofitem el temps fred per escalfar-nos cantant allà on bojament celebrem Nadal, sigui amb nens o sigui sense. I recordeu que moltes nadales d’infantil en tenen ben poc i són de caràcter ben eròtic. Així que segur que trobarem la forma de gastar menys llenya a la llar de foc! Cantem, fem cagar el tió tots plegats, la tradició no pot limitar-se a uns productes a taula i unes decoracions. Fruïm de tots els sentits!
