Tornaveu
Publicat ‘El món Aureli Capmany’, el llibre pòstum de Montserrat Garrich

Montserrat Garrich va ser la comissària de l’Any Aureli Capmany (2018), personatge que admirava i que no es va cansar de divulgar i reivindicar. Un coneixement que es va traduir en píndoles radiofòniques al programa Fes ta Festa, i que després d’un procés de revisió fet per l’autora poc abans de morir, cobren una nova vida amb la publicació d’El món Aureli Capmany. El llibre, segon títol de la col·lecció Bàsics de Cultura , es presentarà dijous 5 de novembre (20 h) a la Sala d’Actes de La Casa dels Entremesos de Barcelona (plaça de les Beates, 2).

Garrich ens proposa descobrir la vida i obra d’Aureli Capmany amb breus però incises aproximacions als nombrosos àmbits abordats pel prohom barceloní. En els quatre primers capítols de l’opuscle, s’esbossen les principals passes del recorregut vital del biografiat: els orígens familiars, la implicació en l’associacionisme cultural –Capmany té un paper destacat en l’Orfeó Català, la secció de folklore del Centre Excursionista de Catalunya i l’Esbart Català de Dansaires—; la relació amb la infància—com a editor de la revista Infantil i mestre de diferents disciplines folklòriques—; i ja en plena vellesa, la feina d’arxiver a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, gràcies a la qual té un contacte permanent amb documentació de gran vàlua pels seus estudis. Des d’aquesta panoràmica general, és fàcil comprendre la simpatia que Garrich sentia per Capmany. A més de la vinculació amb l’Esbart Català de Dansaires, la vida de la coreògrafa i el folklorista tenen nombrosos paral·lelismes: un activisme cultural militant, una incansable tasca de mestratge a la canalla, i la vocació per l’arxivística i la recerca.

Coberta del llibre

En els capítols restants, Garrich explica les principals contribucions fetes per Capmany en un llarg reguitzell d’objectes d’estudi: el devocionari, les menges i els àpats, les arts escèniques i els titelles, les rondalles, la imatgeria festiva, els calendaris, les festes, l’àmbit laboral, òbviament també les danses, la ciutat de Barcelona (tan estimada per l’estudiós), i la paremiologia.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa