Aproximadament a les 10,30 del matí d’ahir dimarts a l’Hospital Geriàtric de Palamós, ha mort l’escriptora Teresa Juvé i Acero, pocs dies després que arribés a l’avançada edat de 104 anys. La causa ha estat el trencament del fèmur la matinada després que celebrés el seu aniversari amb un sopar de família, precisament aquella mateixa nit, la seva filla, Antònia Pallach i Juvé arribà a casa després de presentar al Prat el llibre Rossinyol que vas a França, subtitulat “memòries d’una filla de l’exili”, que és un reconeixement de les vivències del matrimoni Pallach-Juvé durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, en les que ambdós van participar en la lluita en favor de les llibertats democràtiques.
La trajectòria de Josep Pallach ha estat més divulgada, degut al seu pas per la política, mentre que Teresa Juvé es va dedicar a l’activitat de professora a la Universitat Autònoma de Barcelona –com el seu espòs- i a la literatura, on el 1962 arribà a ser finalista del Premi Nadal, que no va guanyar pel que, en aquells moments, representava premiar a un escriptor de l’exili parlant de la Guerra Civil. Dos dels membres del jurat van arribar a expressar públicament que, entre les presentades, la seva era la millor novel·la que havien llegit. Anys després la va reescriure en català i va ser publicada per Rúbrica Editorial amb el títol “Aiguamort a la ciutat”.
Teresa Juvé va néixer a Madrid de pare català i pensament llibertari i mare d’ascendència asturiana; es formà en el prestigiós Institución Libre de Enseñanza i, quan la família va tornar a Barcelona, va acabar la formació a l’Institut Escola Ausiàs March, una altra institució prestigiosa. Es va doctorar amb una tesi sobre el poeta occità del segle XVII Pere Godolín, segurament la causa que posteriorment situés en aquella època les seves novel·les protagonitzades pel lloctinent Jaume Plagumà, portantveus del Rei, de les que ha publicat uns quants llibres i en deixa escrits sis més. Malgrat tan avançada edat, Teresa continua escrivint el bloc d’internet Flaixos per al meu bloc, que va recollir en el seu darrer llibre “Tu ets jo”.
Guardonada amb la Creu de Sant Jordi i degana dels escriptors catalans, ja des de fa uns quants anys, Teresa Juvé va deixar per al seu company de vida la política, posant al marge la seva trajectòria d’acció durant la segona Guerra Mundial, quan es va incorporar a la Resistència sent encara a les aules universitàries a Tolosa, quan un estudiant jueu company de curs va ser assassinat per la Gestapo. Se li coneixen accions com enllaç de l’exèrcit secret de l’Interior que comandava el propi general De Gaulle, que la van fer arribar al grau de capità, posant en perill la seva vida.
La Fundació Josep Pallach –de la que era presidenta honorària Teresa Juvé-, que li ha pogut donar suport humà en els darrers dies de la seva vida, juntament amb la família de la seva filla, Antònia Pallach, professora emèrita de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, ha comunicat que el comiat es farà al Tanatori de Palafrugell, el divendres vinent, dia 21 de març, a les 6 de la tarda. Quan escrivim aquesta nota, el Canal 33 de la Televisió de Catalunya està emetent el documental “Notes pel meu bloc” i a continuació el capítol de la sèrie “Savis” en el que es fa un documentat relat de la seva vida. Ambdós poden ser visionats a través de 3Cat.
1
