El 2014, amb l’estudi Diversitat i integració en l’associacionisme cultural català, vam concloure que els ajuntaments farien bé de promoure la cultura popular per tal d’incorporar-hi infants i adults vinguts d’arreu. Llevat del de Barcelona, que fa anys que té una direcció general de Cultura Popular i Associacionisme, no tenia notícia que cap ajuntament hagués impulsat un pla de treball en aquesta línia. El juny de 2021, però, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va aprovar el seu Pla estratègic de cultura popular i tradicional d’arrel catalana. Es tracta d’un pla per donar suport a les entitats i crear un centre de cultura popular a Sant Cugat del Vallès, promoure la cultura popular als centres educatius i fer un programa d’acollida per atraure nous públics, a més d’altres qüestions.
Totes les ciutats de més de 50.000 habitants, com a mínim, haurien de tenir un pla d’aquestes característiques per promoure la cultura popular i tradicional d’arrel. L’àmbit local, de ciutat, de poble o de barri, és on les nombroses expressions de cultura popular i tradicional neixen i creixen, i on també poden morir. Cal trobar relleus generacionals per a gegants i capgrossos, per a diables, per a les puntaires, etc. Actualment, moltes entitats locals tenen mancances en aquest sentit. Esperem que l’estudi de David Nàcher sobre Joventut, canvi generacional i relleu de l’associacionisme cultural català ajudi a orientar-les per tal de corregir aquesta mancança. Però és clar que hi ha un factor local que pot afavorir o no aquesta pertinença a les entitats, segons si se’n faci promoció al carrer, a les escoles o a les celebracions locals.
Per altra banda, seria més interessant que aquests plans locals de promoció de la cultura popular tinguessin en compte totes les expressions culturals d’arrel, vinguin d’on vingui. Per tant, no només la catalana, sinó totes aquelles que en l’àmbit local constitueixen formes d’arrelament a una comunitat, a un barri o a qualsevol col·lectiu. És a dir, totes aquelles que articulen algun grup de persones en l’àmbit local. De la mateixa manera, caldria que la coordinació local afavorís la trobada entre totes les entitats en la seva diversitat. D’aquesta manera, la cultura popular pot ser un espai per a la cohesió social i cultural.
No sé si el Departament de Cultura, i concretament la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, s’ha plantejat aquest desenvolupament local de les polítiques de cultura popular i associacionisme cultural. Tal com passa amb moltes de les altres polítiques públiques, en aquest cas, l’impuls local d’aquestes polítiques hauria de ser un pilar fonamental d’acció del govern. Ja s’han explicat a bastament les virtuts de l’associacionisme cultural per a la cohesió social, la formació de les persones amb valors de ciutadania, com també el seu poder d’arrelament i d’aprenentatge. Per això penso que cal promoure que totes les ciutats grans tinguin els seus propis plans, així com ajudar a les ciutats i pobles més petits des del mateix govern de la Generalitat.
