L’expert en patrimoni festiu Jan Grau i Martí (Terrassa, 1956) ha mort a l’edat de 68 anys. Grau va ser tècnic de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa, i posteriorment de la direcció general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural entre 1988 i 2021. Una dilatada trajectòria professional al servei del moviment associatiu que va combinar amb l’activisme de base com a col·laborador, fundador o membre de la Junta Directiva d’un llarg reguitzell d’entitats. La vetlla tindrà lloc dijous 13 de novembre (de 15:30 -21 h) al Tanatori de Badalona, on divendres 14 també s’oficiarà la cerimònia de comiat (14.15 h).
A cavall dels anys setanta i vuitanta, Grau va contribuir a la renovació de la Festa Major de Terrassa i a l’auge del teixit associatiu de la ciutat, sent una peça clau en la creació dels Geganters de Terrassa, el Drac de Terrassa i els Minyons de Terrassa. A escala nacional, va col·laborar amb l’Agrupació de Colles Geganters de Catalunya des de l’arribada de Josep Maria Gol a la presidència (1988). De resultes de l’amistat amb Gol, i la seva esposa Griselda Karsunke, també va implicar-se en la constitució de l’Associació Cultural Joan Amades. Prèviament, havia participat en els actes de commemoració del centenari del naixement del folklorista (1989-90).
Grau també va destacar en la divulgació i recerca de la cultura popular. En l’àmbit comunicatiu, va treballar en els 179 capítols del programa Víbria del Canal 33 (1989-94), va ser col·laborador sobre cultura popular en programes radiofònics de Catalunya Ràdio, Com Ràdio i Ona Catalana, i va redactar estudis sobre un ampli ventall d’expressions culturals (sobretot gegants i focs de Sant Joan). En paral·lel, va treballar intensament en la investigació folklòrica com a director de la Biblioteca Joan Amades i autor de nombrosos articles i llibres. Entre aquests, destaquen Ball de gegants (1990), Fabulari Amades (1995), La nit de Sant Joan (1995), Gegants (1996), El cabàs dels micacos: llegendes de Badalona (2001), i Gegants. Sis-cents anys de festa i tradició (2022), el darrer en coautoria amb Carles Freixes.
La seva trajectòria el va fer mereixedor del Premi BEST (2019), concedit per l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya; el Premi Antoni Carné a la Persona (2022), atorgat per l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català; i el Premi Joan Amades de Cultura Popular (2022), lliurat per l’Associació Cultural Joan Amades.
Amb motiu del lliurament del Premi Antoni Carné, va concedir una entrevista a Tornaveu en la qual confessava: «Massa vegades he pensat que les entitats, la cultura popular en general, han sabut sobreviure i evolucionar malgrat les administracions. En general les entitats han de ser capaces de funcionar sense la intervenció de les administracions, i aquestes s’haurien de mirar sempre la cultura popular com una riquesa, com un patrimoni viu que cal potenciar».
