El passat divendres dia21 d’octubre va tenir lloc a la població de Palafrugell i més en concret a l’espai del Museu del Suro d’aquesta població, el Primer Simposi Càstor Pérez. Havaneres: context sonors, gènere i exportació.
L’acte s’emmarcà dins de la celebració de la 50a Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, amb la coorganització de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell i l’Ajuntament d’aquesta localitat.
Les havaneres és un dels gèneres populars que neixen al segle XIX. A Catalunya va esdevenir indispensable per a les sessions de ball i fou central als cants de taverna, passant a ser més tard un repertori habitual per a corals i un estil per incloure i barrejar amb músiques de moda de cada temps.
Un cop realitzades les salutacions institucionals de rigor (a càrrec d’Antoni Herrera subdirector general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i Albert Gómez, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Palafrugell), el Simposi s’inicià amb la ponència que sobre Els cants populars a la Mediterrània a càrrec de Gianni Ginesi que donà una visió global de la seva diversitat així com permanent actualització sense deixar de tenir un peu en la tradició. Una manera de personalització d’un espai territorial mantenint, però, llur pròpia personalitat¡.
A continuació arribà el moment de les comunicacions encarregades a Oriol Oller (professor del Conservatori del Liceu) que tractà sobre els coros i xantres palafrugellencs, tot afirmant que Palafrugell ha tingut i té una forta tradició coral que s’ha mantingut més enllà de les dinàmiques de les entitats locals. Jaume Ayats, director del Museu de Música de Barcelona, ens introduí dins dels cants de taverna, desmuntant tot un seguit de tòpics pejoratius que històricament han sorgit tot reivindicant el paper que tingué Josep Anselm Clavé. Iban Martínez, titulat en etnomusicologia presentà tot un treball de recerca sobre el gènere de les havaneres en la postguerra situat a la regió de Múrcia. Y Joaquim Rabaseda, llicenciat en història de l’Art en presentà la comunicació sobre la presència de les havaneres al cinema.
La sessió matinal acabà amb una taula rodona protagonitzada per Josep Bastons (impulsor de l’havanera tant des del vessant compositiu com interpretatiu), Jaume Arnella (cantant i folklorista), Núria Balaguer (cap de premsa de la Corporació Catalana e Mitjans Audiovisuals), Antoni Mas (president de la Fundació Ernest Morató) i Toni Foixench (creador del portal Havaneres.cat). Davant de les queixes per part d’algun dels participants sobre la poca presència de les havaneres als mitjans de comunicació es constatà que malgrat aquesta percepció, actualment ens trobem en un moment on l’havanera té un fort reconeixement i presència (sobretot si el comparem amb el coneixement que existia per exemple a la dècada dels anys setantes del segle passat). Així mateix es reivindicà el treball de base, més enllà de l’espectacle musical, (tothom sap que és una havanera així com la seva història, tot destacant que es tracta d’un gènere musical molt participatiu així com de proximitat.
Per la sessió de la tarda Anna Costal (doctora en musicologia) tractà sobre Les havaneres en el temps de Pep Ventura, acabant aquest 1er Simposi amb un breu resum de les conclusions extretes de la jornada.
