Article de Núria Caballoll (regidora de l’Ajuntaments de Ponts)
Lo Ranxo és la festa tradicional més important de la vila de Ponts, a La Noguera, i consisteix en l’elaboració d’una escudella catalana que és repartida a tota la població el dimarts de Carnaval. Aquell dia, a les sis del matí, una cinquantena de calderes d’aram comencen a fumejar a la vora del passeig, donant per iniciada la festa més desitjada de l’any. L’escudella de Ponts és la protagonista d’una nova entrega de la sèrie d’articles dedicats a escudelles, ranxos i sopes històriques de Catalunya.
Mentre les calderes couen els ingredients que hi són dipositats des de primera hora, els vilatans i vilatanes de Ponts i veïns gaudeixen de la ballada de sardanes que té lloc cap al migdia, just abans de la benedicció que realitza el rector a l’àpat, la degustació de les autoritats i propi repartiment a la població.
És després de la distribució del ranxo quan les famílies comencen a reunir-se als menjadors de casa seva, amb la taula ben parada, per compartir amb els més estimats aquest àpat que esdevé tan important.
Origen en les sopes de pobres
Si parlem de Lo Ranxo a escala històrica, però, es desconeix el moment exacte en el qual es va iniciar a causa de la manca de documentació existent, ja que la festa sempre s’ha transmès, de generació en generació, per via oral.
És a través del boca a boca de les famílies pontsicanes com ha arribat als nostres dies que aquesta festivitat popular i cultural es va iniciar quan un avantpassat de Ponts, que havia estat molt pobre, la va proposar amb l’objectiu de facilitar un plat calent a la població menys favorable en l’àmbit econòmic en convertir-se en l’alcalde de la vila. Es diu que ell mateix va sortir al carrer amb un instrument musical per captar a gent que volgués donar confecció a Lo Ranxo.
Des d’aquell moment, la festa de Lo Ranxo va anar evolucionant a poc a poc fins que l’any 1929 va deixar de ser una festa pels pobres i es va convertir en una festivitat per a tots els públics. Aquest fet va perdurar fins a l’any 1936, moment en el qual s’inicià la Guerra Civil Espanyola que va destruir Lo Ranxo pontsicà. No va ser fins a l’any 1943 quan un pontsicà es va posar a recordar la magnitud i importància que la festa havia suposat, a través d’unes imatges antigues, quan es va reprendre aquesta festivitat, la qual va brotar amb més força que mai.
El Lali-Lali
A partir d’aquell moment va aparèixer el Lali-Lali, originat per l’empenta i decisió d’un grup de persones del municipi que van decidir sortir el dilluns al matí de carnaval, a tocs de tambor, amb la idea de passar per les cases dels veïns a captar productes de l’horta de Ponts. Aquests individus iniciaren l’activitat tot cantant una cançó que ha perdurat en els nostres dies:
Al carrer de dalthi ha una finestreta
passa un senyoreti tira una pedreta;
torna a passar
la hi torna a tirar.
Lali lali lali lali lali lali lali
Lali lali lali lali lali lalirom
Xim pom
No en volem cap
que no estigui borratxo
no en volem cap
que no estigui ben gat.
A la fonda que anirem
vinga “cigarros” vinga “cigarros”
a la fonda que anirem
vinga “cigarros” i aiguardent.
Lali lali lali lali lali lali lali
Lali lali lali lali lali lalirom
Xim pom
El nen petit sempre plora
sempre plora.
El nen petit sempre plora
que vol confits.
El nen mitjà sempre plora
sempre plora.
El nen mitjà sempre plora
que vol pa.
I el nen més gran sempre plora
sempre plora.
El nen més gran sempre plora
que vol carn.
Lali lali lali lali lali lali lali
Lali lali lali lali lali lalirom
Xim pom
Anys després, en ple segle XXI, el Lali-Lali segueix viu, corretejant a cants i tocs musicals pels carrers de Ponts, des de primera hora de matí, per donar inici a les festes de Carnaval i amb la idea de visitar els seus comerços i demanar-los algun producte per poder posar a coure a l’olla el dimarts de Carnaval. L’Ajuntament, d’altra banda, és qui ha adquirit el rol d’organitzar la festivitat i qui s’encarrega de comprar els productes de proximitat necessaris als establiments de la vila per tal de garantiu les 12.000 racions de ranxo el dia de la festivitat. Alguns dels pontsicans i pontsicanes, però, continuen cedint algunes de les seves calderes a l’Ajuntament per poder contribuir en la celebració i aportar el seu granet de sorra en què tot surti sobre rodes.
Ingredients cuinats durant 8 hores
És el dimarts a les sis del matí quan la cap de cuina, Rosa Boix, i la resta de cuiners organitzen l’àpat i les calderes a peu de carrer, tal com ja es realitzava l’any 1876. Aquest grup de persones preparen des de bon matí el foc i les calderes i comencen a trossejar el menjar per iniciar el ranxo.
Les xifres dels ingredients són espectaculars: 200kg de pollastre, 40 gallines, 48kg d’espinada de porc, 28kg d’ossos de pernil, 90kg de mongetes, 100kg de cigrons, 250kg de patates, 30 cols, 35kg de cebes, 10 menats de porros, 6 unitats de carabasses petites, 45kg de carn per estofar, 15kg de coll de corder, 16kg de cuixa de corder, 130kg de botifarra negra sense ceba, 90kg de cansalada de la panxa, 10kg de tomàquet de pot, 20kg de sal, 20kg de pastanagues, 80kg de fideus, 80 kg d’arròs, 2 litres de xerès sec, 4 litres d’oli i 1kg de farina. Aquests conjuntament amb l’ingredient secret, converteixen el ranxo de Ponts en un àpat únic i inimitable.
Lo Ranxo de Ponts és una festa única, plena de cultura i alegria a la qual invitem a tot aquell qui vulgui compartir la festivitat i àpat amb nosaltres, a Ponts tothom és més que benvingut.
