Tornaveu
La Sopa de Verges, una menja ancestral

La història i el procés de preparació de la Sopa de Verges

La Sopa de Verges és un àpat tradicional de tipus ranxo menjat en col·lectivitat, similar als que s’elaboren en altres poblacions catalanes. El fet d’aplegar-se per menjar conjuntament, característica intrínseca d’aquesta festa, el dota d’una gran força i serveix per a tancar el cicle de Carnaval i també el període que s’inicia el diumenge abans amb La Passada, una recol·lecta d’ingredients i aportacions diverses feta solidàriament pels vilatans.

Aquesta tradició antigament rebia el nom de Sopa dels Pobres, entesa com un acte d’almoina vers la gent menys afavorida. En molts casos, elaborada precisament pels pobres per ajudar-se entre ells. Una de les teories sosté que a Verges aquest tradicional àpat popular es remunta a l’època medieval, quan els senyors feudals convidaven el poble a omplir el pap en acabar la collita amb la intenció de recompensar per l’esforç. D’altres teories relacionen La Sopa de Verges amb la buidada del rebost abans d’omplir-lo de nou amb l’arribada de la primavera.

L’associació de La Sopa de Verges amb l’època medieval es fonamenta a partir d’un dibuix del notari Miquel Corsaví de Castelló d’Empúries, datat entre el 1348 i el 1402 i on s’aprecien dues persones preparant un brou en una perola. Miquel Corsaví també regentava la notaria de Verges en aquella època, i no es té constància que en cap dels períodes de la història de la vila de Castelló d’Empúries se celebrés cap festa similar. És per aquest motiu que es relaciona aquest dibuix a una festa ja arrelada a Verges. El dibuix es troba a la contraportada d’un manual del notari.

Seguint amb les referències històriques, l’any 1952 el folklorista Joan Amades també recollia unes línies sobre aquesta menja a la seva obra cabdal, el Costumari català:
“A Verges repartien La Sopa als Pobres. els més rics pagaven les despeses. El rector beneïa la sopa. els qui portaven les calderes, deixaven les peroles i s’encarregaven de l’organització teníen dret a prendre part en el ballet de deu que es ballava com a final de festa”.

Actualment, la gent que conforma l’associació de La Sopa es reuneix unes setmanes abans per anar a fer la llenya i el diumenge de Carnaval fer La Passada pels Masos i la vila de Verges. Aquesta passada serveix per recaptar els ingredients de la sopa, en un ambient de cercavila i festiu al so de músics que fan ballar en Perol i La Sopa, els gegants.

El dimarts de Carnaval a les set del matí s’encén el foc a la plaça Major, “a plaça” com diuen els vergelitans. Des de ben d’hora, un cop els 25 perols són al foc, es pot participar i gaudir de la festa esmorzant amb La Sopa en taules plantades per l’ocasió. Aquestes taules se sumen a les que els veïns van plantant des de primeres hores a la resta de La Plaça. Cap al migdia i després d’hores de cocció ‘les servidores’, guarnides per la Festa, despatxen els 25 perols en un temps rècord.

Ingredients

900 Litres 25 Perols 2500 Racions

  • Aigua , sal i pebre
  • Sagí
  • Cebes
  • Gurgil
  • Pollastre
  • Vedella
  • Porc
  • Xai
  • Gallina
  • Cigrons
  • Fesoles
  • Trumfes
  • Fideus
  • Arròs

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa