Tot plegat ens hauria de fer reflexionar sobre la necessitat que hi hagi un espai cultural que defensi, en base als llibres, la nostra cultura i la nostra llengua, enteses en tota la seva amplitud, on el client pugui trobar el gruix de la producció editorial en llengua catalana que es fa a Andorra, les Illes, l’Alguer, la Franja de Ponent, el País Valencià i la Catalunya del Nord, a més de la producció del Principat de Catalunya. Però és imprescindible que aquest espai estigui ben situat per a poder arribar a mantenir-se i demostrar que la nostra cultura no és deficitària quan pot competir en igualtat de condicions. Esperem que la manca de sensibilitat de l’administració de les Illes Balears sigui compensada per la de les diverses administracions catalanes en un futur no gaire llunyà.
El dia 5 de novembre tancà l’Espai Mallorca, creat a iniciativa del Consell de Mallorca l’any 1998 com a llibreria i gestionat pel Gremi d’Editors de les Balears. Des que l’any passat el PP tornà a accedir al poder de les institucions mallorquines, però amb majories absolutes, sense la necessitat d’haver de pactar en qüestions de llengua i cultura amb Unió Mallorquina, aquest tancament era de preveure. La manca de sensibilitat cap a la llengua catalana i la cultura demostrada pels populars ha comportat que el Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca deixessin de contribuir a aquest espai cultural tan important al centre de Barcelona. Era un espai molt important perquè eixamplava la dimensió de la nostra cultura, ens recordava que la nostra llengua no se cenyeix als límits gasius del Principat de Catalunya. També demostrava la vitalitat cultural de les Illes, a través dels llibres que s’hi editen i la música que s’hi fa. El Gremi d’Editors de les Balears, doncs, no ha pogut assumir la continuïtat d’aquest espai sense aportacions públiques. I és que, a més, el món del llibre viu un moment delicat: les editorials passen per dificultats, les distribuïdores també i hi ha llibreries que es veuen forçades a tancar en un context de crisi econòmica greu, en què els productes culturals són percebuts com un luxe enfront dels de primera necessitat. Potser la ubicació no era la millor a l’hora de captar l’interès del client passavolant, però cal reconèixer que al llarg d’aquests anys l’Espai Mallorca s’havia guanyat un prestigi amb les activitats que s’hi havien dut a terme, malgrat l’escassetat de recursos.
1
