L’any 2018 es constituïa oficialment a Capmany (Alt Empordà) la Federació d’Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya. L’associació agrupa set poblacions (Capmany, Castellterçol, Gelida, la Seu d’Urgell, Ponts, Verges i Vidreres) que preserven la tradició de cuinar àpats multitudinaris a base de brou, siguin escudelles, ranxos o sopes. Generalment, aquestes menges tenen lloc durant el cicle de Carnaval, tot i que hi ha localitats que les celebren durant el cicle de tardor, el cicle nadalenc o per Sant Antoni.
Popularment es diu que el seu origen prové del costum carnavalesc que els antics senyors feudals tenien de preparar i repartir pels seus vassalls un gran menjar just abans de l’arribada de la Quaresma que imposava l’església, període on els ous i la carn eren prohibits, i calia fer un últim àpat farcit de calories. Tot i que hi ha altres teories amb fonaments defensades per historiadors que indiquen que el seu origen prové dels convents, on les monges servien l’àpat com a caritat cap als més desafavorits.
Inaugurem un cicle d’articles que tractaran aquests àpats tradicionals. En aquest primer article, coneixerem amb profunditat la història del Ranxo de Vidreres (Selva) a través d’informació proporcionada per la Comissió del Ranxo de Vidreres.
Història i elaboració del Ranxo de Vidreres
Els orígens concrets de la festivitat es desconeixen, però sí que se sap per gent gran del poble que l’any 1866 (any de fundació del Casino de la Unió de Vidreres) els avis ja parlaven de la celebració del Ranxo. El document fotogràfic més antic de què es disposa són d’unes instantànies de l’any 1922 capturades pel senyor V. Fargnoli, i el document de vídeo més antic data del 1933. Les imatges van ser enregistrades pel senyor Agustí Fabra i Bofill.
Un dels principals elements festius que té el Ranxo de Vidreres és la perola, recipient que s’utilitza per cuinar el Ranxo sobre el foc de llenya. El nombre de peroles ha augmentat al llarg de la història. En les imatges de Fargnoli dels anys 20 i 30 del segle XX, apareixen entre 1 i 3 peroles. Els anys 50 van ser 4, i a partir d’aquí el creixement va ser exponencial amb 14 peroles el 1982, 24 el 2006, 27 el 2008 i 28 el 2018.
L’elaboració del Ranxo té un ritual molt ben definit i respectat generació rere generació. Els preparatius s’inicien uns mesos abans de la festa, tot i que l’activitat més frenètica transcorre a partir del divendres de carnaval, on es duu a terme l’última reunió útil per definir els darrers detalls. El diumenge de carnaval és sinònim de recollida. Antigament, a banda de les pubilles hi havia unes carrosses amb músics que acompanyaven els ranxers en el porta a porta pels carrers de la vila per recollir diners i aliments per elaborar el Ranxo. Actualment s’està treballant per recuperar aquesta tradició, i des de l’any 2018 que hi torna a haver músics acompanyant la comitiva pels carrers del poble.
Dilluns de carnaval és un dia llarg. En primer lloc, s’acaba la cercavila a les cases de pagès. En segon lloc, es preparen tots els estris, peroles i llenya que s’utilitzaran l’endemà a la plaça Lluís Companys (antiga plaça de l’Oliva en honor a un desaparegut bar) per confeccionar el tradicional menjar. També se cerquen els aliments necessaris per fer el Ranxo i es preparen els productes que se subhastaran per finançar la festivitat. Finalment, es duu a terme l’última reunió prèvia al gran dia per assegurar l’èxit de la trobada.
Dimarts és el gran dia. A les 6 del matí es comencen a omplir les peroles d’aigua i s’encén la llenya de pi encarregada de coure durant 8 hores el Ranxo de Vidreres. A partir d’aquí, es fan bullir tots els ingredients respectant el seu temps de cocció. Paral·lelament es prepara un sofregit que s’acabarà abocant dins les peroles. La subhasta és un dels altres trets diferencials del Ranxo, que transcorre a mig matí de dimarts i s’utilitza per finançar la celebració. Les sardanes i les carrosses se sumen a l’activitat del dia fins que arriba el moment culminant: el tastet oficial i el repartiment.
El Ranxer Major acompanyat per la cobla-orquestra, la pubilla, l’hereu i la seva cort, van a buscar les autoritats que s’esperen davant de l’Ajuntament, així com els representants de les diferents entitats del poble i convidats que també formaran part de la comitiva. Junts recorren els carrers del poble que van des de l’Ajuntament a la plaça Lluís Companys, passant per la plaça de l’església. Un cop arriben a la plaça es fa el tastet oficial, tot seguit es procedeix a immortalitzar una imatge dels Ranxers amb el pubillatge, i finalment comença el repartiment a tots els assistents, preparats amb olles i utensilis per rebre les racions del preuat Ranxo.
L’endemà, dimecres, és dia d’endreça. És hora de recollir tot el que s’ha utilitzat el dia anterior i de netejar les peroles i estris emprats durant l’elaboració de l’àpat.
Ingredients
Els ingredients de km.0 per 28 peroles (27 de 100l. i 1 de 65l.) són:
- 2765 litres d’aigua
- 140 trossos d’ós de pernil curat
- 154 kg de mongetes seques
- 52 kg de cigrons cuits
- 155 kg d’ossos de vedella i porc (morro, orella, papada…)
- 185 kg de patates
- 15’5 kg de botifarra blanca
- 15’5 kg de botifarra negre
- 138 kg d’arròs
- 27’65 kg de sal
Una de les peculiaritats de la recepta del Ranxo de Vidreres és el sofregit, compost per:
- 62 kg de ceba de Figueres
- 28 cabeces d’alls
- 61’5 kg de tomàquet triturat
- 10’5 kg de cansalada per fondre (greixons)
- 250 grams de pebre vermell dolç
- 250 grams de pebre negre
- 1 L. de vi ranci
- 1 L. de moscatell
