Article de Climent Llosa (president del Ranxo de Capmany)
Continuant amb la sèrie d’articles sobre escudelles, ranxos i sopes històriques, aquesta setmana ens traslladem fins a la població de Capmany (Alt Empordà) per conèixer la història i elaboració de El Ranxo de Capmany, un brou que es cuina de forma multitudinària l’últim dia de Carnaval
Els orígens del Ranxo de Capmany
Sobre el Ranxo de Capmany, no s’ha trobat cap referència exacta i documentada de quan es va començar a celebrar. Tot i això, una de les teories explica que, durant el Dimarts de Carnestoltes, el senyor del Castell de Capmany convidava a tots els seus vassalls a la plaça del Fort a un àpat que consistia en un ranxo de patates, mongetes, carn i sofregit. Aquest menjar es cuinava en perols, i una vegada cuit es repartia a tots els assistents.
Documentalment, sí que existeix una acta d’arrendament de l’Ajuntament de Capmany del dia 23 de juliol de 1763 davant del notari de Figueres Josep de Aloy i Llach. El document arrenda per un any a Joan Antoni Gase (francès resident a La Jonquera) poder vendre carn ‘bona i rebedora’ al poble amb la condició que ha de tenir obert fins a les tres de la tarda per Carnestoltes i tots els dies festius. Segons aquesta acta notarial, seríem la colla més antiga que prepara aquesta menja. Segurament que n’hi ha de més antigues, però falta la documentació.
A Capmany, exceptuant els anys de la Guerra Civil i algun altre de la postguerra, sempre s’ha celebrat la festa del Ranxo – Carnaval, i sempre s’ha escaigut en dimarts. A la postguerra, quan enlloc es parlava de Ranxo, a Capmany ja en gaudíem incloent-hi el ball de disfresses. Als cartells de la Festa del Ranxo durant molts anys s’hi posava la dita: Per noies guapes i bon vi a Capmany heu de venir.
Els preparatius del Ranxo de Capmany
El diumenge abans del Dimarts de Carnaval sempre es passa a captar pel poble i els masos. Abans, quan tothom tenia hort, la gent donava mongetes, trumfes, cebes, alls, tomates, ous, etc. Actualment, els capmanyencs donen menys productes de l’hort, però en canvi la gent, aporten més diners.
El Dimarts de Carnaval a les 08.00 h els homes comencen a preparar els focs amb llenya, perols, paelles, etc. A les 09.00 h arriben les deu cuineres i ajudantes per preparar tots els ingredients. A les 10.00 h se serveix l’esmorzar de truita, que s’acompanya amb botifarra i cansalada i queda molt bo. I a l’hora de dinar, se serveix arròs per a tots els col·laboradors.
El Ranxo de Capmany sempre ha tingut l’èxit assegurat, ja que compta amb un reguitzell de cuineres de primera línia. Abans eren totes dones. Actualment, l’Enriqueta Salas és la cuinera Major i en Joan Aguilera el Xef (des que s’ha retirat el seu pare l’Antonio): els dos controlen i donen el vistiplau del Ranxo.
Elaboració del Ranxo de Capmany
Durant bona part del matí i tarda es va elaborant el ranxo, que segons si el Carnestoltes és el febrer o març, es reparteix o bé a les 18.00 h o bé a les 19.00 h de la tarda. Un cop repartit el ranxo, més tard se serveixen galetes i garnatxa. Normalment, el ranxo compta amb una assistència d’unes sis-centes o set-centes persones.
Prèviament, a la Plaça es col·loquen taules i cadires, i sobre les taules es posen porrons de vi negre. També hi ha bótes amb vi negre per si en falta als porrons. El Ranxo es menja a la Plaça i no se serveix en olles per emportar a casa. El repartiment del Ranxo el fan les autoritats, presidents o membres de les juntes d’entitats, etc.
La programació i organització de totes les activitats i tasques és a càrrec de l’Associació del Ranxo de Capmany amb la col·laboració de l’Ajuntament.
Ingredients:
Per a 8 peroles d’aram. Aproximadament 500 litres.
50 kg de costelló de porc.
50 kg de costelló de vedella.
20 kg de salsitxes.
20 kg de carn picada pel sofregit.
90 kg de patates.
20 kg de mongetes seques.
30 kg d’arròs.
Pel sofregit:
10 kg de carn picada com la de les salsitxes.
30 kg de cebes de Figueres.
12 kg de tomates.
5 kg d’alls.
25 kg d’arròs
