El nou Centre Pau Casals de la Universitat Catalana d’Estiu ja és una realitat. El passat dia 9 d’abril el conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs, inaugurà oficialment una infraestructura adreçada a esvair les fronteres. A més de la Generalitat, hi intervingueren Marcel Mateu (Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló), Damienne Beffara (vicepresidenta del Consell General del Pirineu Oriental), Josep Ibarz (vicepresident de la Diputació de Lleida), Xavier Soy (vicepresident de la Diputació de Girona), Meritxell Gallo (directora d’ensenyament superior i recerca del Govern d’Andorra), Pere Roquet (secretari general del Consorci de la Comunitat de Treball del Pirineu) i Joan-Cristòfol Janer (batlle adjunt de Prada). També hi intervingueren els presidents de les entitats promotores del projecte: Joandomènec Ros (Fundació Universitat Catalana d’Estiu), Joan Becat (Associació Universitat Catalana d’Estiu) i Àngels Mach (Societat Andorrana de Ciències).
El Centre Pau Casals és un alberg disposat en tres edificis: el central, rehabilitat, per a aules, biblioteca i cuina, i dos edificis de dormitoris, construïts, amb una capacitat de 86 llits. El cost total del projecte ha estat de 4.744.361 euros i s’ha dut a terme en el marc de dos programes europeus: INTERREG III-A França-Espanya (2000-2006) i POCTEFA (2007-2013). Les obres han durat deu anys (2004-2014).
L’alberg duu el nom de Pau Casals en record del seu exili a Prada entre els anys 1939 i 1957 i al fet que la masoveria de l’antiga finca de Vallroc (el primer nom de l’edifici) va ser una de les cases on el gran violoncel·lista es va estar.
L’objectiu del Centre Pau Casals és facilitar els encontres de formació entre centres educatius dels Països Catalans, territoris distribuïts en l’Europa d’avui entre quatre estats: França, Espanya, Itàlia i Andorra. Fer prendre consciència de pertànyer a un espai cultural i lingüístic comú, amb territoris que comparteixen moments de la història, però que també tenen un perfil social i econòmic similar, és la tasca formativa i pedagògica per a estudiants d’ensenyament secundari, de batxillerat, universitari i professional. El centre, però, també és obert a l’àmbit associatiu i professional que trobi en la col·laboració per damunt de les fronteres un impuls.
Cal recordar que el programa pedagògic —elaborat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya en el marc del que s’anomena un ‘entorn d’aprenentatge’— posarà en relleu conjuntament el patrimoni cultural i natural que ofereix l’entorn. Si per una banda tenim les possibilitats de patrimoni natural de què disposa el massís del Canigó, de l’altra no podem oblidar la gran obra literària de Jacint Verdaguer, els exemples magnífics de romànic que ofereixen Sant Miquel de Cuixà, Sant Martí del Canigó, Serrabona i Marcèvol, les restes del Castell de Rià (on la llegenda diu que va néixer el comte Guifré ‘el Pilós’), les figures de l’abat Oliba i el filòleg Pompeu Fabra (que és enterrat al cementiri de Prada). A mitjan maig, doncs, aquest entorn d’aprenentatge ja apareixerà en l’oferta per a estades i crèdits de síntesi adreçada, de moment, als centres educatius del Principat, però també oberta als centres dels altres Països Catalans.
D’altra banda, cal destacar el caràcter sostenible del conjunt dels tres edificis: l’ús de la geotèrmia per a les habitacions, els sostres vegetalitzats, la captació d’energia fotovoltaica per a l’aigua calenta, els aïllaments tèrmics de edifici, la calefacció radiant per terra, generada amb biomassa… Només per aquest aspecte l’edifici recurrentment és visitat pels especialistes.
Com a apunt final, cal remarcar que, entre els parlaments institucionals, la rapsoda Anna Maluquer recità el poema Els dos campanars de Jacint Verdaguer, acompanyada per Santi Miret (viola de gamba). En acabar l’acte, tothom sortí a la façana sud i, als peus del Canigó nevat, la Cobla Casanoves interpretà la sardana Sant Martí del Canigó de Pau Casals.
