En un moment en que ja ens és més fàcil recordar el passat del món geganter com a molt similar a com és ara, els que fa anys que el vivim des de primera fila tenim tants de records com per fer-ne una història ben plena de tot, alhora que vivim com a molt llunyans uns anys en que gran part del que ara existeix estava encara per construir.
Aquests dies de juliol del present any 2012, podem fer un exercici de memòria i intentar recordar com va ser i el que va representar la segona Trobada Internacional de Gegants de Matadepera, celebrada avui fa exactament dues dècades.
Amb anterioritat a aquell mes de juliol de l’any 1992, a Maó ja s’havien fet alguns esforços per donar als dos vells gegants de la ciutat més vida de la que tenien, els avui anomenats Tomeu i Guida. És així que a l’any 1986 aquests dos gegants havien participat a Barcelona en les Festes de la Mercè, en un passacarrers que portava per nom “Un mar de gegants”, amb figures gegantines arribades de diferents punts del mar comú; a l’any 1988 havia tingut lloc a Maó, en el marc de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia, la primera trobada de gegants feta a Menorca, amb participació també per primera vegada de gegants arribats de fora de l’illa i els dos grans habitants de la ciutat ja feia un temps que, a banda de participar en les Festes patronals per a les que havien arribat, se’ls podia veure també en altres celebracions, com cavalcades de reis, en algun carnaval o també en alguna festa de barriada.
Seria injust no valorar la tasca dels que amb anterioritat a l’actual grup de geganters eren els portadors habituals dels nostres gegants. Com recordava fa pocs anys un dels que ho van fer prou vegades, en veure el format de colla de geganters que en ocasions arribaven de fora de Menorca, reconeixia que era molt elegant veure’ls tots vestits iguals, amb balls per les figures ben assajats… però si en alguna cosa ningú no podia superar els gegants de Maó era en que era la nostra gent qui duia els nostres gegants i per tant la nostra tradició.
Tot i així, a l’hora que la parella de Gegants de Maó assolia cada cop més protagonisme, Aquells portadors habituals que cada any per a les Festes de Gràcia s’encarregaven de ballar els gegants, ja no van tenir per diferents motius la mateixa disponibilitat que abans. En algun moment durant aquells anys es va haver de recórrer fins i tot a la tropa que estava fent el servei militar a l’illa, que, de manera més o menys voluntària, eren els geganters de la ciutat per a uns dies.
Va ser durant la primavera de l’any 1992 quan l’Ajuntament de Maó rebé la convidada per participar amb els seus gegants en la segona trobada internacional de gegants que s’havia de celebrar a la població catalana de Matadepera. L’Ajuntament va veure amb bons ulls la representació maonesa en l’esdeveniment, però, com estava passant durant aquells anys, existia el problema de qui s’encarregaria de portar-los i de fer-los ballar en la gran trobada.
Va sorgir la idea que fossin el grup de Pere Camps, activista maonès ben popular a la ciutat organitzant carnavals i qualsevol acte relacionat amb la festa, i el seu grup d’amics, els que portessin els dos grans personatges a la ciutat catalana.
Aquell més de juliol d’avui fa vint anys, en Tomeu i na Guida, que precisament rebrien aquests noms per participar en la mencionada trobada, van ballar a Matadepera juntament amb 647 figures gegantines arribades de tot el mon; i els seus geganters es van integrar entre les aproximadament 8000 persones arribades també algunes de ben lluny per fer el mateix que el grup maonès.
Acabada la gran trobada internacional de gegants, ja estava constituïda la mateixa entitat gegantera que a dia d’avui segueix fent la tasca de geganter amb la mateixa il·lusió que aquell primer dia que acabem de narrar.
Durant aquests vint anys el grup en gran part s’ha renovat. Alhora que segueixen participant-hi alguns pocs dels que ho van començar a fer fa dues dècades, són molts els que nascuts en posterioritat a la Colla de Geganters de Maó s’hi han integrat, fent créixer el que en el seu moment va començar com a un petit grup d’amics.
Les vivències durant aquests vint anys han estat moltes, els projectes ja realitzats i els que s’estan treballant en aquest mateix moment. Dins dels ja consolidats podríem destacar la tasca d’un equip estable de manteniment físic dels gegants; l’arribada de noves figures com és el cas del nan “En Miquelet es Salero” (creat als mateixos tallers de la colla) o també de la popular geganta de set peus s’Àvia Corema; la recuperació per a els balls de gegants d’un instrument, l’oboè popular, la gralla, que ja portava desapareguda a la nostre illa feia més de cent anys; o també la creació dins dels mateix grup de la Colla de Diables de Maó.
Com hem dit al començament, avui molts ja han nascut veient com els Gegants de la Ciutat els porten un grup de gent de totes les edats coneguts com a “Sa colla de geganters” i cada cop se’ns fan més llunyans aquells anys en que la participació dels gegants podia estar supeditada a trobar a qui pogués en aquell moment fer-los de portador durant uns dies.
Gegants de Maó.
