Els llibres de la Col·lecció l’Ermità, d’Edicions Morera, tenen la virtut de trobar el punt d’equilibri just entre l’erudició i la divulgació. En el darrer any, fra Valentí Serra hi ha publicat estudis sobre dos dels moments més destacats del calendari festiu. A Entrem dins el pessebre hi explicava la simbologia i manifestacions culturals que han sorgit entorn el naixement de Jesús; a Passió per la Setmana Santa, publicat amb la col·laboració de la Federació Catalana de Passions (FCP), ens introdueix el gran reguitzell de litúrgies i expressions populars que han sorgit entorn la mort i resurrecció de Crist. Sempre amb una mirada històrica, ben documentada i polièdrica.
La crucifixió de Jesús és una de les imatges icòniques de la nostra cultura, però rarament es divulga a un públic no especialitzat. En el primer apartat del llibre, fra Valentí de Serra fa una reconstrucció de l’episodi segons les fonts bíbliques i laiques: com eren les crucifixions al món romà, i específicament com s’ha narrat la del profeta cristià: les dates més plausibles, com era la creu on va ser penjat, els martiris rebuts o el procés de sepultura, entre altres aspectes. Un nodrit corpus teòric per totes les Passions que desitgen recrear l’episodi amb la màxima fidelitat històrica possible.
A continuació, l’autor explica l’evolució de les principals celebracions litúrgiques de la Setmana Santa, antigament coneguda com a Setmana Gran o Setmana dels Perdons. Algunes cerimònies descrites són la benedicció de rams, el lavatori, la solemne adoració a la Creu, la Vetlla Pasqual, les processons de l’Encontre o el salpàs. Com és comprensible, Divendres Sant és el dia analitzat de manera més completa i exhaustiva.
Setmana Santa també és un moment àlgid de religiositat popular. Fra Valentí de Serra assenyala que les catorze estacions dels viacrucis, inicialment celebrades a l’exterior dels convents, van ser aprovades pel Papa Climent VIII (1731) i difoses a bastament des de mitjans del segle XVIII. Tot seguit, s’atura a descriure els drames de la Passió, documentats a Catalunya des del segle XIV. Les primeres catedrals on se’n troben referències són Tortosa (1347), Barcelona (1406), Elna (1415), Lleida (1453), Girona (1470), Tarragona (1472) i Cervera (1477), actualment la Passió més antiga de Catalunya. Es té constància que històricament s’han celebrat a un mínim de quaranta-sis municipis dels Països Catalans, vint dels quals conformen la FCP. Aquest bloc sobre les expressions populars es clou amb una anàlisi de les danses de la mort i el cant de les caramelles.
Passió per Setmana Santa també és un bon llibre per conèixer la gastronomia d’aquesta època de l’any: l’origen i evolució de la Mona de Pasqua, així com l’ús d’hortalisses en els àpats tradicionals, com per exemple els crespells de Barbastre o els bunyols de vent de Mallorca. De fet, l’anàlisi de fra Valentí de Serra comença amb la descripció dels plats que es preparen entorn Carnestoltes: les cassoles del Dijous Gras, o les menges populars d’origen medieval, que continuen celebrant les entitats associades a la Federació d’Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya.
La presentació del llibre tindrà lloc dissabte 4 de març (17.00 h) a la Sala Can Pasqual d’Esparreguera, en el marc de la FiraPassió 2023.
