A l’hivern, bona sopa i vi calent, sentencia la saviesa popular. I dels tres mesos hivernals, si hi ha una setmana en què les sopes prenen més protagonisme és la del Carnaval, quan diverses poblacions organitzen àpats de cullera col·lectius i generosos en honor al Rei de la Disbauxa. Arreu les sopes, ranxos o escudelles es cuinen amb foc de llenya en grans olles –peroles, perols o calderes–, però cada municipi ho fa amb la seva pròpia recepta.
Calderada de Montmaneu
Montmaneu, a l’Anoia, s’avança a la resta de poblacions que organitzen sopes històriques i celebra la seva festa el diumenge 19 de febrer. Les calderes bulliran des de les 8h, quan començarà l’encesa dels focs. Durant el matí hi haurà mercat de pagès, castells i moixigangues, missa solemne i també es nomenaran la calderera d’honor i el calderer honorífic, abans d’arribar al moment culminant, a les 14h: la benedicció de les calderes i el repartiment del brou entre tots els assistents.
Ranxo de Vidreres
A Vidreres, a la Selva, la festa comença el dimarts 21 de ben matí: a les sis ja es comencen a omplir les peroles –que en últims anys han arribat a 28– d’aigua i s’encén el foc a la plaça Lluís Companys de Vidreres. La recepta tradicional inclou arròs, patates, mongetes del ganxet, porc i també un sofregit fet amb ceba i tomàquet, alls, pebre vermell i negre i moscatell que els ranxers asseguren que és la clau.
El ranxo es courà durant vuit hores a foc lent. Mentrestant, es farà la benedicció, a càrrec del mossèn de Vidreres, i al migdia la tradicional subhasta del ranxo als voltants de la plaça Lluís Companys que ajudarà a finançar la celebració. Les sardanes, les carrosses i les comparses de Carnaval se sumen a la festa abans del tastet oficial i després el repartiment i el dinar popular a la mateixa plaça.
Ranxo de Ponts
La de Ponts és una de les calderades més multitudinàries: es posen al foc unes cinquanta calderes per elaborar entre deu i dotze mil racions. La primera referència documentada de la festa en aquest municipi de la Noguera data de 1875, però el seu origen és més antic, segurament lligat a les sopes de pobres medievals. Una llegenda explica que la tradició la va iniciar un veí pobre que va fer fortuna i va voler oferir un pla calent a la població més necessitada. Es diu que ell mateix va sortir al carrer amb un tambor per cridar la gent a col·laborar en la preparació. Des d’aquell moment, la festa va anar evolucionant fins que l’any 1929 es va convertir en una festivitat per a tots els públics.
Un dels seus trets característics és la cercavila del Lali-Lali, que se celebra el dilluns anterior al matí, que passa per les cases a tocs de tambor a captar productes de l’horta. El dimarts, mentre bullen les olles, se celebra un mercat gastronòmic i ballada de sardanes, fins que a les 14h es fa el repartiment.
Escudella de Castellterçol
A Castellterçol es cuinen 28 calderes de 60 litres cadascuna (i 4 més on es farà el concentrat) a la plaça Prat de la Riba. L’escudella estarà a punt cap a la una del migdia. Es reparteixen unes 5000 racions, per portar a casa o per degustar-la a la mateixa plaça.
És probablement l’única escudella totalment càrnia de Catalunya, ja que els únics ingredients són les carns, l’arròs i els fideus però no porta cap llegum, verdura o hortalissa.
Ranxo de Capmany
L’única colla que celebra aquesta festivitat al vespre és Capmany, a l’Alt Empordà. És a les 19h, la Plaça Major, i abans actuen grallers i sardanistes i acaba amb el gran ball de disfresses. Cuinen entre 600-700 racions, en 8 peroles, per menjar exclusivament a la plaça.
Capmany reivindica el seu ranxo local com el més antic de Catalunya. No es pot afirmar que sigui el primer, però sí que és cert el que té la documentació més antiga trobada fins ara: és tracta d’un acta notarial datat de l’any 1763 en què es fa menció d’aquesta tradició. La troballa la va fer Climent Llosa, president de la comissió del ranxo i cronista del poble. Des de llavors, Capmany sempre ha celebrat la festa del Ranxo, exceptuant els anys de la Guerra Civil i algun altre de la postguerra, i sempre en dimarts.
Un altre tret distintiu és que tradicionalment del ranxo s’han encarregat les dones. Actualment, compta amb un reguitzell de cuineres de primera línia, coordinades per la veterana Enriqueta Salas, la cuinera Major, i el xef Joan Aguilera.
Sopa de Verges
Verges, al Baix Empordà, posarà a bullir 25 peroles a la plaça major a partir de les 7h. Durant el matí també hi haurà diverses activitats: a les 8.30h, l’esmorzar de la sopa, obert a tothom, i a les 11 h animació infantil. A les 14 h es farà el repartiment d’unes 2500 racions.
Des de l’Associació de la Sopa de Verges, destaquen el caràcter col·lectiu de la festa, en què tot el poble participa en les diverses etapes: en anar a buscar la llenya, en la Passada el diumenge anterior pels masos i carrers de la vila -amb els gegants en Perol i La Sopa-, pelant patates, bullint la sopa o fer-ne deglució comunitària, en “un autèntic ritual de refermança dels signes de pertinença a la comunitat”.
Sopes d’origen medieval
L’origen d’aquests ranxos i sopes de carnaval és incert, però sembla que es remuntaria a l’època medieval. Algunes teories el relacionen amb un àpat generós que els senyors feudals oferien als seus vassalls per agafar forces just abans de l’època de dejuni i abstinència de Quaresma i compensar-los de la misèria. Altres historiadors situen l’origen en els convents, on les monges servien l’àpat com a caritat cap als més desafavorits. En qualsevol cas, sempre ha estat un àpat caritatiu i calòric per a la població i passants propers.
Aquest caràcter solidari continua sent avui dia l’esperit d’aquestes sopes. “Són menjars populars i gratuïts, i els ingredients i la despesa també són coberts per la població”, destaca Jordi Presas. El president de la Federació d’Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya explica que antigament dies abans de la festa es passava pels masos i cases i les famílies donaven aliments amb què elaborar els ranxos. “Avui en dia això ha canviat, ja que ‘la passada’ es fa igualment, però les colles no solen recollir aliments, sinó que venen números o es demana la solidaritat de la gent. Dels diners que se’n treuen, es compra tot el menjar que va a les peroles, després es cuina, i finalment es reparteix de nou al poble”.
