Edicions Morera ha engegat la col·lecció Bàsics de Cultura, que a semblança de l’antiga Biblioteca Joan Amades, o dels Episodis de la Història que Rafael Dalmau Editor publica en l’àmbit de la història, desitja oferir assajos breus i divulgatius sobre cultura popular. La direcció d’aquesta nova proposta editorial va a càrrec d’Amadeu Carbó, conegut activista cultural i estudiós del patrimoni immaterial català. El folklorista barceloní també és l’autor del primer títol de la col·lecció, dedicat al patronatge de la Mare de Déu de la Mercè a Barcelona, que es presentarà dimarts 22 de setembre (19 h) al Museu Diocesà de Barcelona.
Sou el director de Bàsics de Cultura, una nova col·lecció d’Edicions Morera sobre cultura popular.
És un projecte cuit a foc molt lent. Des del 2021 hem parlat amb en Norbert Tomàs, d’Edicions Morera, d’impulsar la col·lecció. Percebíem que en l’àmbit de la cultura popular hi ha un reguitzell de temes d’estudi que potser no tenen prou entitat per fer un llibre extens, i que no obstant, són molt interessants i necessiten ser publicats. Aquest és el principal valor afegit que volem aportar.
En la cultura popular hi ha estudis publicats en revistes i, d’altra banda, llibres extensos enfocats a especialistes. Bàsics de Cultura vol omplir aquest espai intermedi de l’assaig breu?
Exacte, i no només és una qüestió de format, també de butxaca. Hi ha estudis molt interessants però que tenen uns preus no assumibles per a tothom, i per tant, no tenen la repercussió que es mereixerien. Per aquest doble objectiu, d’abaratir costos i augmentar la divulgació dels llibres, sempre que sigui possible farem coedicions. Intentarem seduir a entitats o ajuntaments perquè col·laborin en el finançament dels títols i en la difusió entre la seva massa social.
Les obres publicades per Edicions Morera tenen un to divulgatiu, adreçat a tots els públics. La col·lecció seguirà aquesta línia?
La col·lecció s’adreça a tothom que estigui interessat en els temes publicats. Fa vint anys, es dedicaven ben poques tesis doctorals a cultura popular. Algunes que s’han defensat recentment segur que es convertiran en material per a la col·lecció. Entre el món acadèmic i el nostre àmbit cada vegada hi ha menys distància, però encara hi ha cert divorci. Tenim el repte de ser encara més propers. Els acadèmics voldran apropar-se a nosaltres? I nosaltres sabrem apropar-nos a ells? Tinc l’esperança que la col·lecció també serveixi per estrènyer aquests dos mons. Perquè ens necessitem.
Quin tipus de continguts hi trobarem?
La nostra voluntat és que la col·lecció sigui molt transversal, amb una gran diversitat de temàtiques. Els primers cinc títols, que ja hem fet públics, demostren aquesta voluntat. Tracten sobre el patronatge de la Mare de Déu de la Mercè a Barcelona, el folklorista Aureli Capmany, la sàtira festiva en els diables, el món casteller i la festa dels fanalets de Sant Jaume a Lleida. Amb l’editor hem parlat d’una quarantena de títols, però com a director jo tinc gairebé un centenar de propostes que podrien formar part de la col·lecció. Estic convençut que algunes sorprendran molt.
Quines directrius us heu fixat?
El terreny de joc de Bàsics de Cultura és el de la reflexió, no pas els dels informes estadístics que pretenen fer anàlisis de sector. Des d’aquesta premissa, la col·lecció inclourà estudis històrics però també plantejarà debats d’actualitat sobre el patrimoni cultural immaterial de Catalunya. No crec que em pertoqui marcar una línia sobre els continguts dels llibres, de fet no descarto tractar un mateix objecte d’estudi des de punts de vista diferents. D’altra banda, tinc clar que el conjunt del país ha de ser representat a la col·lecció, i que per aconseguir-ho, cada any hem de publicar almenys un títol sobre una festa o una expressió local.
En aquest sentit, quantes publicacions voleu fer cada any?
Dependrà de la resposta del públic i de la capacitat que tinguem de seduir a entitats i ajuntaments per col·laborar en l’edició dels llibres. L’objectiu inicial és editar cada any cinc títols, però sí veiem que la col·lecció té bona rebuda, intentarem arribar a les deu publicacions anuals. De moment, les reaccions que tenim són molt positives i encoratjadores. Molta gent ens està traslladant que era necessària una proposta editorial d’aquestes característiques.
El primer volum de la col·lecció, que firmeu vos mateix, tracta sobre el patronatge de la Mare de Déu de la Mercè a Barcelona. Quin és l’enfocament de l’obra?
S’ha publicat moltes vegades que la Mare de Déu de la Mercè esdevé patrona el 1687, quan el Consell de la Ciutat demana la seva protecció per ser alliberada d’una plaga de llagostes. A mi aquesta teoria em semblava un “conte de la iaia”, per això vaig decidir indagar la qüestió documentalment. La recerca em va permetre desmuntar teories errònies que han fet fortuna. Ni és cert que el patronatge de la Mare de Déu de la Mercè sigui una imposició borbònica, ni que Santa Eulàlia quedés relegada com a patrona. La Mare de Déu de la Mercè és patrona de la diòcesi de Barcelona gràcies a les gestions que fa l’Ajuntament de Barcelona al segle XIX, sense sort el 1827 i de manera exitosa el 1868. El què no he aconseguit aclarir és per quin motiu és promou aquest patronatge.
També ha vist la llum l’obra pòstuma de Montserrat Garrich sobre Aureli Capmany
M’hauria agradat molt que la Montserrat Garrich hagués pogut veure aquest llibre publicat. És la persona que millor coneixia l’obra de Capmany i les seves contribucions. En aquesta obra es recullen totes les col·laboracions que va fer al programa radiofònic Fes ta Festa per divulgar totes les facetes de la seva vida: com a activista cultural, com a divulgador, com a arxiver i com a folklorista que va tocar un munt de temàtiques. Vam fer-li l’encàrrec quan ja es trobava malalta, però va poder supervisar tots els textos. Quan presentem el llibre, el 5 de novembre a La Casa dels Entremesos, podríem dir “que l’ombra de la Montserrat Garrich és molt llarga”. Però no, haurem de dir que “la llum de la Montserrat Garrich és molt llarga”.
