Amb la publicació d’ El patronatge de la Mare de Déu de la Mercè a la ciutat i a la diòcesi de Barcelona (Edicions Morera), Amadeu Carbó desmunta equívocs habituals sobre la qüestió. El lector hi trobarà una obra divulgativa, ben estructurada i que, malgrat la seva brevetat, conté abundant documentació inèdita. El llibre -el primer de la col·lecció Bàsics de Cultura, dirigida pel mateix Carbó- es presentarà dimarts 22 de setembre (19 h) al Museu Diocesà de Barcelona.
La principal virtut de l’obra és deixar clar que la vinculació de la Mare de Déu de la Mercè amb Barcelona viu dos grans episodis històrics que s’han de diferenciar clarament. El primer es produeix a les acaballes del segle XVII, quan el Consell de la Ciutat fa un patronatge parcial a la Mare de Déu per tal ser alliberada d’una plaga de llagostes que està assolant el Principat (1687). Nou anys més tard, Inocenci XII aprova el decret de concessió de l’ofici en honor a santa Maria de la Mercè, que fins llavors queia el 2 d’agost, i que a partir d’aquesta data se celebrarà, com a festa de precepte, cada 24 de setembre.
Amb tot, la Mare de Déu de la Mercè encara no havia estat proclamada com a patrona—aquest títol l’ostentava en exclusiva Santa Eulàlia. De fet, fins ben entrat el segle XIX no es durà a terme cap iniciativa en aquest sentit. Després d’un primer intent infructuós de Josep Maria de Sarriera-Gurb (1827), el seu fill Ramon farà una nova temptativa per aconseguir-ho (1867-68). La proposta, secundada per l’Ajuntament, arriba a bon port malgrat el poc entusiasme que desperta en el bisbat de Barcelona.
Com van aconseguir superar-se aquestes reticències? Carbó explica que, en un context marcat per la industrialització, el papa Pius IX havia publicat el decret Regni Hispaniae (2 de maig de 1867), amb el qual es desitjava reduir els festius i així augmentar la productivitat laboral. El bisbe de Barcelona no volgué acceptar la Mare de Déu de la Mercè com a patrona de la ciutat i la diòcesi fins que Roma no confirmés que es conservava la festa de la Nativitat de la Mare de Déu (8 de setembre). Si aquesta hagués decaigut, escriu el folklorista, “l’opció del bisbe barceloní hauria estat la d’optar per posar la diòcesi sota la protecció de la Nativitat de la Mare de Déu (…), probablement sota l’advocació de la Mare de Déu de Montserrat”.
Impulsada per l’alcalde Rius i Taulet, del 24 de setembre a l’1 d’octubre de 1871 es va celebrar la primera Mercè amb aspiracions de ser la festa major de la ciutat.
