DJs, PDs, Punxadiscos… diguin com vulguis i amb els diferents matisos, clarament difosos en l’actualitat, però el que queda clar és que les festes del país estan cada vegada més plenes de sessions d’aquests personatges. Són músics? Bé, hi ha de tot… El fenomen ja fa anys que creix i diferents pors sorgeixen de vegades: treuen la feina als músics? Fins on hi ha una artisticitat o feina darrere? Què hi ha de creació al moment? Dins aquest calaix hi ha molta varietat però per a molts es resumiria en una persona dalt d’una tarima o semblant en què va posant músiques que sonen amb cert volum amb la finalitat d’entretenir d’una manera o altra la gent. O més que entretenir, de vegades, tenen aquella funció de generar un “ambient”… En fi, les justificacions per posar un DJ en algun espai festiu són diverses, però sol ser motiu d’atracció i programació.
Els músics tradicionals sempre hem vetllat per la funcionalitat del que fem. Fent les músiques de l’ofici, els seguicis i semblants, els balls rituals, els balls de moda, etc. A gran part del país va succeir que de flabiols i violins vam passar a acordions diatònics que permetien tenir melodia i acords i amb ells vingué una nova manera de relacionar-se les persones a través del ball. Del diatònic es va passar al cromàtic, que permetia encara més varietat sonora. Després d’aquests, els músics individuals i funcionals van trobar en el teclat elèctric una manera de complir amb la necessitat de versionar les músiques de moda que tocava anar fent. La mateixa naturalesa humana d’aportar modernor ens ha portat al DJ. Des d’uns bons ulls és algú capaç de treballar amb músiques gravades, seleccionar-les segons el moment i inclús, els bons, poder-ne fer barreges al moment, que funcionin. En aquest aspecte, tots sabem que amb aquest fil historiogràfic tocar l’acordió diatònic seria una cosa completament arcaica, fora de lloc i folklòrica.
Ara bé, no tot és tan lineal com ho hem relatat. En el fons qui avui en dia fa un ball amb un acordió diatònic està aportant uns valors encara més moderns (o postmoderns): necessitat d’humanitzar i naturalitzar el contacte personal, la música interpretada sota una intel·ligència humana i reivindicar un seguit de valors associats amb una forma de fer, a més d’identitaris. Anar a un ball fet amb un acordió diatònic pelat és menjar-se un brou cuinat a casa, anar a una sessió de DJs potser té més a veure amb agafar menjar preparat i processat i barrejar-lo o triar-lo a conveniència del moment.
No tinc res en contra els DJs ni PDs com a tal. N’hi ha de molt bons i divertits. N’hi ha, inclús, que punxen amb músiques que volen aportar uns valors o, fins i tot, una memòria i uns referents. Dins el sector de la música folk n’hi ha hagut (i n’hi ha) uns quants que s’han plantejat amb més o menys artisticitat aquest ofici. Els mítics PD Mussol o PD Misto, per exemple, passant per un Marcel Casellas, entre d’altres. Alguns d’aquests poden afegir instruments o cantar sobre el que punxen, fet que afegeix un valor encara més atractiu al meu interès. L’activista DJ Soumeya punxa amb músiques del Magreb i se sol acompanyar d’un percussionista tradicional en directe, per exemple. O la creixent Nastallat que ha reconvertit el seu projecte de PD amb molta interpretació en viu, i amb molta creació, sent ja un projecte propi de música electrònica.
Els DJs no m’espanten perquè ens treguin la feina als músics. De vegades penso que millor que algú estigui pensant què escoltem i faci unes tries, sobretot si hi ha un filtre de valors, i no simplement algú intentant posar una llista d’Spotify amb els èxits del moment i punt. Per tant, benvinguts siguin. Hi ha molts concerts de música suposadament en directe que ens empassem, que en realitat estan plena de bases estancades i que encapsulen aquell directe. I sí, espectacular, però què bonic quan sents un concert que si s’espatlla una màquina o, fins i tot, si no hi ha electricitat, es pot continuar fent… Que agradable que és sentir un grup on tothom està tocant i tothom s’ha d’entendre, amb totes les imperfeccions de tempos, afinacions, timbres i entrades, perquè això és més proper a la vida. I sí, endavant amb els DJs, però el meu gaudi musical real sempre vindrà de part de gent fent anar instruments i cantant al moment i en viu, equivocant-se i poc produïts.
