Quan acaba el curs escolar i comença l’estiu, l’oferta de casals, cursos, festivals amb formació i colònies per a petits i grans apareix. El món de les músiques tradicionals i el folk no n’està al marge i, tot i que la majoria de les propostes es concentren al Principat, hi ha oferta arreu del territori amb propostes que van des del Folksona a la Vall d’Albaida a una Universitat Catalana d’Estiu a Prada, per posar dos exemples que inclouen un vincle més o menys fort amb les músiques tradicionals.
Aquest tipus de cursos permeten una immersió, ja sigui de descoberta, de continuïtat d’un aprenentatge o d’un perfeccionament expert. Per als infants, és una manera de fer una activitat concentrada dins un llarg estiu. La bandera d’aquesta oferta es troba dins l’Escola Folk del Pirineu, on desenes de nens s’enfilen a la casa de colònies de Ridolaina, a Bellver de Cerdanya, per preparar durant una setmana una suite de músiques al voltant d’una temàtica i uns convidats especials. La demanda és tan gran que tot i fer dos torns hi ha llista d’espera per poder accedir-hi. Potser perquè els fills de la generació dels músics creix exponencialment, però no només. L’oferta d’escoles de música al llarg del curs aplega molts estudiants joves d’instruments tradicionals i l’espai on fer colònies amb molts d’aquests instruments acaba sent aquest. Originalment, van néixer a Arsèguel i enguany celebren 25 anys de la seva aparició, en vam parlar ja al gener. Les colònies culminen amb un concert que té lloc durant la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu per tal de conviure amb el festival. En aquell moment els infants dels dos torns es troben per primer cop junts per tal de tirar endavant una orquestra amb un repertori d’estrena i amb un o diversos convidats. Enguany serà l’ocasió de treballar i celebrar el repertori i bagatge de Jaume Arnella i el seu company musical Rafel Sala.
Però arreu del territori ens trobem també diferents convocatòries de setmanes de formació en què diferent gent conviu evocant-se en una disciplina. Algunes d’aquestes trobades són hereves dels antics Festcats, com el mateix Dansàneu. De referència trobem el Jotacampus a les Terres de l’Ebre, al qual s’ha sumat a la mateixa zona l’Ebrefolk a Móra d’Ebre; l’Undàrius, a Girona; o l’És Dansa a Les Preses, a la Garrotxa. Són alguns dels llocs en què diferent gent s’aplega i tocant, ballant o cantant conviuen per tal d’aprendre d’una forma de fer completa.
Aquesta forma de treballar permet generar un espai d’immersió i d’intercanvi, i inclús, realitats artificials, però que beuen i intenten fer un retorn en la cultura de context en què es troben. El fet de no ser una hora setmanal i prou, t’obliga a compartir amb molta intensitat una convivència que va més enllà de la mateixa formació lectiva a la qual un professor o diversos et porten. T’obliga a compartir àpats, situacions lúdiques o concerts i balls combinats a les classes. Aquesta manera de treballar sol ser molt efectiva i molt impactant en l’alumne, que si tot va bé, sol tenir un abans i un després: hi ha un creixement. De vegades, va bé relaxar-se i crear mons paral·lels a la realitat on tot allò imaginat és possible. Aquestes propostes esdevenen uns oasis culturals únics. I malgrat que puguin estar aïllades d’un context real, sí que solen beure d’un entorn viu i en els bons casos genera un diàleg amb aquest. Tanmateix, sempre és bo analitzar l’impacte real que socialment es crea en aquestes trobades i si aquest és ben rebut o no, ja que en alguns casos es podria viure com una mena d’invasió elitista. És interessant que aquestes propostes entenguin la cultura més enllà de l’element estudiat i siguin conscients de l’impacte cultural en el territori on esdevenen. És important que puguin trobar aliments que es trobin en el producte local, coneixement de l’entorn i que hi hagi obertura i espais de lliure accés per al veïnat, a més de vigilar amb la molèstia que pugui o no ocasionar l’esdeveniment.
Així doncs, per passar la calor, vinguin els cursos d’estiu, els campus, els festivals amb formació i, sobretot les colònies. Que tothom tingui un abans i un després amb un impacte positiu per a la seva formació i que això doni empenta a continuar treballant per tal que aquest país sigui culturalment actiu tot l’any.
