Francesc Gisbert, doctor en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant, és professor de Llengua i Literatura en Educació Secundària des de l’any 2000. És autor de més de seixanta llibres de literatura infantil, juvenil i adulta, pels quals ha rebut nombrosos premis literaris, i divulgador de la cultura popular i l’etnopoètica valenciana. Hem parlat amb ell sobre la Guia inacabada de la fantasia valenciana, llibre que ha escrit juntament amb Joan Borja, Víctor Labrado i Amparo Pons, amb il·lustracions de Marc Bou .
Què és la Guia inacabada de la fantasia valenciana i com s’estructura?
Un llibre per divulgar l’imaginari popular valencià. La primera part, d’en Víctor Labrado, és un diccionari de criatures fantàstiques, un “Repertori alfabètic de llocs, objectes, presències secretes i criatures de natura ambigua”, amb els seus trets fonamentals. Jo m’he ocupat del capítol “Geografia màgica i llegendària de personatges, entitats, espais i creences”, que explica la distribució geogràfica d’aquestes creences i criatures per tot el País Valencià. Consta de sis grans mapes per situar-los. Finalment, en Joan Borja ha elaborat el “Calendari màgic i essencial”, que fa un repàs als dies més assenyalats, amb presència d’alguna criatura fantàstica o llegenda màgica.
Quin hi ha estat el paper d’Amparo Pons i de L’ETNO?
Si visiteu València, el Museu Valencià d’Etnologia n’és una parada obligatòria; més des que el prestigiós premi EMYA l’ha reconegut com a museu europeu del 2023. L’Amparo Pons, que hi treballa, és l’alma mater del projecte Espanta la Por. Es tracta d’una campanya anual en què participen més de 120 biblioteques valencianes i museus etnològics locals per a divulgar l’imaginari popular a través dels nostres monstres. Amb iniciatives com ara animacions lectores i conta-contes per Tots Sants, cursos de formació per a bibliotecaris i narradors orals, un joc de taula sobre l’imaginari valencià, una col·lecció de contes infantils il·lustrats dedicada a un monstre cada any (l’Home dels nassos, la Quarantamaula, les bruixes…). La Guia és una realitat gràcies a l’Amparo.
Com en va nàixer la idea d’escriure la Guia inacabada de la Fantasia Valenciana?
Precisament al voltant del projecte Espanta la por. L’Amparo ens traslladà la proposta davant la necessitat de posar a l’abast del gran públic un llibre divulgatiu i, alhora, rigorós sobre l’imaginari valencià. Cadascun dels autors havia tractat el tema pel seu compte. Joan Borja, professor de la Universitat d’Alacant i tot un referent en el món de l’etnopoètica, amb Llegendes del sud i multitud d’articles; i Víctor Labrado, amb Llegendes valencianes; un llibre clàssic que va encetar l’interès per l’imaginari fantàstic —quan estava oblidat— i que ha marcat diverses generacions. Són dos llibres imprescindibles. Jo, per la meua banda, havia escrit Màgia per a un poble. Guia de costums i criatures màgiques populars, a més de La Maria no té por, sobre les espantacriatures.
Per què i quan vau voler comptar amb Marc Bou?
Perquè, ara per ara, és un dels millors il·lustradors valencians. Té un estil molt particular, havia il·lustrat altres llibres sobre monstres i llegendes i a tots ens va semblar que faria un gran paper. Les il·lustracions de la Guia són una meravella. L’any passat se’n feren uns cartells de gran format —preciosos— sobre monstres valencians, al voltant de la campanya Espanta la Por. En molts pobles ens van contar que la gent els arrencà per endur-se’ls a casa —per sort, en acabar la campanya— de tant que els van agradar. Enguany, a més a més, acompanyaran el calendari d’ Espanta la Por.
La Guia és part d’un procés?
Sí: d’un procés que han de completar els lectors. Per això el nom “inacabada”. Fa deu anys, ben bé ningú al País València tenia al cap la recuperació de l’imaginari fantàstic. Només uns quants especialistes, un grapat de divulgadors de rondalles i poc més. Érem “els rarets”. Els infants havien oblidat els monstres valencians, perquè la generació dels pares no els havia parlat de la Cuca Fera, el Butoni, les Encantades, els gegants…
Com es va aconseguir revertir la tendència?
Els monstres valencians estan més vius que mai gràcies a molta gent: les cançons de Dani Miquel, la narració oral, la popularització de les rondalles d’Enric Valor —adaptacions infantils, la sèrie animada Catacric-Catacrac d’A Punt TV—, els àlbums infantils, els contes i col·leccions, l’esmentat projecte Espanta la Por i, sobretot, la implicació d’un fum de mestres a les escoles i el treball cooperatiu de les biblioteques valencianes, els monstres valencians estan més vius que mai. Nosaltres hem fet una aportació a aquest procés de recuperació que continua i que no ha de parar. L’escola, les famílies, els creadors, els mitjans de comunicació… hem de mantindre viu l’imaginari i això només és possible si el divulguem i el compartim.
No és la primera col·laboració entre els tres autors de la Guia
Quan vam decidir mamprendre l’aventura de la Guia Inacabada de la Fantasia —un projecte col·laboratiu— a sis mans i tres cervells, a més del remat de les il·lustracions, partíem amb un avantatge. Nosaltres ja havíem escrit un altre llibre plegats. Por o fugirem (Editorial Andana), una antologia moderna i un pessic desvergonyida de les millors llegendes de terror. Amb aquest llibre, recuperàrem bona cosa de l’imaginari que, després, desenvolupem a la Guia.
La recepció del llibre està sent molt bona
Per a presentar Por o fugirem en societat, vam començar una gira de presentacions i un espectacle de narració oral entre els tres en què narrem algunes de les històries. El vam dur per vora cinquanta poblacions valencianes i una tirallonga de centres de secundària. Ara, presentem la Guia de la mateixa manera, amb un espectacle de narració oral, per demostrar que la cultura popular està ben viva. L’acollida ha estat fantàstica.
Quins són els següents passos a fer?
El llibre porta el nom de Guia inacabada perquè ens agradaria que, en llegir-lo, la gent receptora ens enviara comentaris i suggeriments d’ampliació. Som conscients que hi ha molts buits d’informació i hem habilitat el correu de la biblioteca de l’ETNO perquè tothom ens envie aportacions a fi d’ampliar-la en pròximes edicions. La Guia no tindria sentit si no és com a part d’Espanta la Por i de la divulgació de l’imaginari popular valencià en general. Han de fer-la seua mestres, narradors orals, bibliotecaris, famílies, creadors… En resum, enamorats de les paraules i la fantasia.
Sou optimista sobre el futur de l’etnopoètica valenciana?
Els nostres monstres —adormits en el túnel del temps— reviscolen i tornen a la vida en la mesura que renaixen en la mentalitat del nostre poble, dels infants, que canten les cançons de Dani Miquel o participen en les animacions lectores d’escoles i biblioteques. Cada vegada que un pare o una mare llig un conte o un iaio o una iaia narra una història (tiets, germanetes…), salvem una part de l’imaginari que ens identifica com a poble i n’allunyem l’extinció. I, insistesc, fa deu anys —quinze si molt em forces— preguntaves a la porta d’una escola qui eren el Butoni, la Quarantamaula, les bruixes bones o els donyets, i ben pocs infants et contestaven. Ara, gràcies a totes les iniciatives compartides, en són molts els que sabrien donar-te tota mena de detalls.
