No fa falta ser un gran expert futuròleg o un visionari per prevenir que aquesta setmana, entre divendres i dissabte –nit i matí–, la gran majoria d’infants d’aquest país viuran alguns els millors moments de l’any.

L’arribada dels Reixos la tarda-vespre del dia 5 de gener inaugura el calendari festiu de la majoria de poblacions de Catalunya. En alguns punts, com Igualada o Sant Vicenç dels Horts, la solera dels Reis d’Orient ve d’antic, en d’altres qualsevol excusa és bona per passar-ho bé i fer contents a la canalla del poble o barri.

Fet i fotut, és la canalla els protagonistes d’aquest dia. Bé, la canalla i tot allò que han demanat a les cartes recollites pels patges Faruks, Gregoris, Llums, Sabrines… o, simplement, patges carters. Un material, totes aquestes cartes, que potser són de les poques cartes físiques i postals que aquestes generacions enviaran mai a la seva vida.

D’aquelles cartes, joguines, jocs… de la canalla de fa temps en viu el Museu del Joguet de Catalunya. Una institució cultural instal·lat a l’antic hotel París de la rambla de Figueres des del 1982, any de la seva inauguració.

El museu compta amb el llegat fundacional de Josep Maria Joan i Rosa (Figueres, 1940), director del Museu del Joguet i guardonat, el passat 2022, amb el Premi Nacional del Foment de la Creativitat en la Joguina atorgat pel Ministeri de Cultura. Sobre aquesta primera pedra, formada per unes 4000 peces, s’aixeca l’actual fons del museu, conformat per prop de 25000.

Des de zoòtrops, mecanos, teatrets, retallables, animals i cavalls de cartó, cuines, pilotes, baldufes, avions, cotxes, trens, nines, titelles, aparells i jocs de màgia, jocs per a invidents, disfresses, manubris, soldats, robots, màquines de vapor, ossets, tricicles, patinets, coets, robots, daus… però també elements arqueològics, un conjunt de cases de nines i conjunts de modelisme conformen una part important del fons museal.

Són destacables les estrelles invitades; algunes en forma de models de gegants procedents de l’Igenio de Barcelona –els mateixos que van utilitzar-se pels gegants de Santa Coloma de Queralt, Cervera, els de Sant Pere de Ribes, Flix, Ivars d’Urgell, Alcover, Cornellà de Llobregat, Alaior (Menorca), el Prat de Llobregat, Sant Just Desvern, Llagostera, Viladecans, Figueres, Sant Quintí de Mediona, Rubí, Oliana, l’Esquirol, Calafell, Cerdanyola del Vallès, Aiguafreda, els egipcis de Lleida, Algemesí (País Valencià), Riudecols i els de Sant Andreu del Palomar entre d’altres– o altres com les joguines que algunes personalitats conegudes, mediàtiques o destacades del panorama català han cedit al museu. Entre els més destacats: Anna Maria i Salvador Dalí, Federico García Lorca, Joan Miró, Carles Fages de Climent, Josep Palau i Fabre, Quim Monzó o Frederic Amat –a banda de la presència de Joan Brossa–.

Amb l’excusa d’aquesta setmana de Reixos, aneu al museu –aquest i tots els altres– però qualsevol setmana i excusa és bona per començar aquest 2023 visitant museus.

Més notícies
El pessebre del museu Marès d'aquest any ens transporta a una Vall del Pirineu
Els pessebres del Museu Marès de Barcelona
Notícia: Els pessebres del Museu Marès de Barcelona
Comparteix
"Del pessebre del Museu Marès en diuen el tradicional, però és el més modern de tots", diu Damià Amorós.
La cultura popular al Museu Comarcal de la Conca de Barberà
La cultura popular al Museu Comarcal de la Conca de Barberà
Notícia: La cultura popular al Museu Comarcal de la Conca de Barberà
Comparteix
El museòleg Damià Amorós ens descobreix els secrets de la institució
Detall de la façana oest de l'església de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb
De Vallfogona de Riucorb al món
Notícia: De Vallfogona de Riucorb al món
Comparteix
El museòleg Damià Amorós ens descobreix els detalls de l'Espai d'interpretació del Rector de Vallfogona

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa