Fa unes setmanes, amb un bon amic, visitàvem el Museu Comarcal de la Conca de Barberà de Montblanc per enregistrar un pòdcast. Ell em comentà que era la primera vegada que accedia a les plantes superiors del casal dels Josa, la seu del museu.
La Conca de Barberà (comarca que suma territoris de la Baixa Segarra, la Segarra, la Conca estricta i les Muntanyes de Prades) és una zona on el fet popular és ben viu i necessita explicar-ho i explicar-se al món. Això fa el MCCB -que no hem de confondre amb el barceloní CCCB- des de la seva seu de Montblanc.
La planta baixa de la institució ja ens fa un aperitiu de què trobarem a les plantes superiors. Un recull de diversos oficis típics de la comarca: boters, paperers, çespardenyers, teixidors, basters, carreters, ramblers, carboners, xolladors, ferrers… a més de presentar elements dels oficis com les diverses mesures de la comarca, eines i elements d’ús en tallers i obradors diversos.
A la primera planta, comparteixen espai la Conca antiga i la medieval. Dirigint-nos directe a aquesta última comencem a trobar referències a les tradicions encara actives a la comarca: festes majors, remeis de la farmàcia tradicional, la presència dels jueus, les grans famílies nobiliàries, els mercats i les fires…
Un d’aquells elements que ens interpel·la, entre el passat i el nostre present, sigui la maqueta del Montblanc Medieval. Una ciutat tancada per les muralles, amb una estructura urbana força semblant a l’actual, la presència dels cementiris dins del nucli urbà i palaus i casals desapareguts. Jugar amb un element així a reconèixer espais actuals és una de les virtuts d’aquests elements.
A la segona planta, entre la Conca moderna i contemporània, descobrim el nostre passat més proper i l’origen d’encara més tradicions que compartim els habitants de la Conca, els del Camp de Tarragona i molts del nostre país. Des de l’estructura social dels municipis, els referents literaris o l’ús i abús de l’agricultura des del safrà a la vinya. Desembocant en guerres, bullangues, desamortitzacions, revoltes…
En un petit sostremort d’aquesta segona planta trobem un àmbit dedicat a la festa, les devocions populars i les entitats. Vitrines amb exvots, panderetes, xirigues de mides desproporcionades pel Carnaval, almorratxes, cadires plegables de fusta, els penons, estendards i banderes… Aquells elements de la culta immaterial -tot i ser materials- que ens apropen a la realitat dels nostres besavis, abans de la Guerra Civil.
A l’altra banda de la segona planta, aquella dedicada a la Conca contemporània, val la pena entrar a la zona de Belles Arts. Gràcies a les aquarel·les de Martínez Lozano, els olis i teles d’Artur Potau, els gravats i ceres de Maties Palau Farré o els projectes i pintures d’Ismael Balanyà presenten la comarca i Montblanc dels nostres avis.
Aquesta nuvolosa de records dels nostres avis també la trobem en una paret on apareixen un llistat de fotografies i noms de literats, periodistes i altres treballadors de les lletres de la Conca que formaren una generació força interessant de les lletres catalanes amb una mirada d’aquí, escrivint amb la llengua d’aquí i unes visions universals: Conangla i Fontanilles, Joan Segura i Valls, Tomàs Capdevila, Claudi Ametlla…
El MCCB a més de la seu del casal dels Josa compta amb una interessant constel·lació d’espai entre Montblanc i Solivella: el Museu Marès, el CIAR, els Molins de la Vila -tots els a Montblanc- i les restes del castell de Solivella.
Una visita a aquest museu és una bona forma de descobrir, sondejar i conèixer les arrels de la tradició de la Conca de Barberà i comença a pensar amb el futur que ens vindrà.
