Tornaveu
Francesc Xavier Rausell: “Hem recuperat més de vuitanta peces de ball”

Francesc Xavier Rausell Adrian (1975) ha estudiat disseny i història a la universitat. Col·labora des de fa temps al Museu Valencià d’Etnologia, ha comissariat exposicions i és mestre i director de balls populars. Ha escrit i treballat a fons la indumentària tradicional valenciana. Ha obtingut amb Les Folies premis tant al País Valencià com a altres països.

Què són Les Folies de Carcaixent?

Un grup de danses tradicionals valencianes que naix per tal de revisar, recuperar i mostrar de forma diferent els nostres balls històrics més característics. Els balls que han format part de la creació, juntament amb la indumentària, la música i el cant, de la tradició folklòrica valenciana, entesa aquesta com a part indispensable del fet valencià que es revisa constantment i que ha de servir per a construir o ajudar a construir la identitat valenciana actual.

Quan vau nàixer?

Els primers balladors de les folies ens vam aplegar en la recuperació de les danses tradicionals de Simat de la Valldigna, on van ser reclamats per tal de recuperar les seues danses més característiques l’any 1997. Des d’aleshores i de forma oficial, el projecte de les folies naix a Carcaixent el 1998.

Per què vau decidir encetar aquest projecte?

Vam veure que calia estudiar el folklore des d’una perspectiva més actualitzada i coherent amb la història, sense seguir les dèries del segle XVIII que sovintegen en el panorama folklòric i sense deixar de costat els segles XIX i XX, tan convulsos políticament.

Quins trets us caracteritzen i quins us diferencien d’altres agrupacions semblants?

Les folies ha recuperat, a més de gran quantitat de balls i danses rituals, la figura del Mestre de Danses. La seua responsabilitat consistia a muntar els balls segons els balladors i la capacitat que tingueren. A la comarca de la Ribera del Xúquer havien desaparegut pràcticament els balls populars i tradicionals de caràcter espontani, conservant-se tan sols  aquells escolaritzats o amb la presència d’un Mestre o una Mestra que els ensenyés.

La tècnica antiga que hem pogut recuperar dels antics Mestres ens ha permés també la recuperació de l’escola bolera valenciana, amb característiques pròpies i definitòries que ha facilitat la conservació i la difusió en temps passats dels balls escènics.

Què teniu en comú amb alguna altra agrupació?

El gust per la roba i per la recuperació de balls antics sobretot.

Quins són els aspectes que més treballeu?

Especialment, la tècnica és allò que més ens caracteritza i que ens permet ensenyar els balls de forma clara i didàctica per a tots els públics, però sobretot per a adults amb capacitat coreogràfica que cerquen ballar les nostres danses més característiques i que ens defineixen com a poble.

Quines investigacions heu dut a terme per ser força fidels a la tradició que voleu preservar?

Hem realitzat, pràcticament a tots els pobles de la comarca, campanyes de recuperació de la memòria oral relativa a tradicions, costums, balls o danses tradicionals, etc. Fet que ens ha permés de recuperar més de vuitanta peces de ball.

Quines activitats habituals realitzeu?

Solen ser assajos setmanals, actuacions, viatges, campanyes de treball de recerca, estudi de fons d’arxiu de tota classe, estudi del cant i de la música tradicional i molt més…

La preparació i el treball dia rere dia que no s’hi veu són fonamentals. Com us organitzeu?

Actualment, som vora seixanta persones en actiu al grup, que està dividit en músics de la rondalla i balladors, amb assajos junts i separats.

Com us prepareu per als espectacles previstos?

Fem assajos de tota classe: coreogràfics, de rondalla o musicals, de cant i altres i acaben unint-se tots.

Com és la relació entre els membres de Les Folies de Carcaixent?

Els seus membres van dels 14 anys als 85. Ambdós en actiu al grup. Es crea una bona sinergia de treball, ja que cerquem l’aprenentatge del ball tradicional que ens agrada i la seua transmissió a les noves generacions.

Com i quan vau assolir la popularitat?

Arran dels concursos que va organitzar a partir de 2008 la Diputació de València, vam començar a participar-hi i guanyàrem el primer premi dos anys consecutius, 2014 i 2015. Tanmateix, deixaren de realitzar-se el 2016. També les actuacions per al món faller en les diverses exaltacions de les falleres majors de València Laura Mengod el 2023, Carmen Prades el 2026 i  la Crida el 2025 o l’espectacle del Roig Arena el 2026 per a l’elecció de les candidates han estat també fites importants de l’agrupació de Carcaixent.

Què diu de vosaltres el públic que us ha conegut?

Sol agradar molt de Les Folies la pulcritud del vestuari, la professionalitat del ball que realitzen i, especialment, la imatge molt acurada de tota la posada en escena.

On heu anat?

En diferents països europeus com França, Portugal, Itàlia, Txèquia i també Nova York.

Què teniu previst pròximament?

L’estrena del darrer espectacle. Esperem que siga un èxit. Un viatge en juliol a Portugal i diverses actuacions a diferents pobles del País Valencià.

On voldríeu arribar?

On no haja arribat ningú, però no ens marquem cap fita, perquè el que volem és fer tot el que puguem, gaudint del nostre folklore i presentant-lo arreu del món.

Més notícies
Entrevista: Rafael Bertran: “L’erotisme del Tirant és fresc i desvergonyit”
Comparteix
El catedràtic de Filologia de la UV ha publicat “Tirant lo Blanc: cavalleria, imaginari i escriptura”
Notícia: Merche Femenía: “Cultura i educació connecten l’aprenentatge amb la vida”
Comparteix
La compositora i directora de societats musicals reflexiona sobre la música tradicional al País Valencià
Notícia: Josep A. Fluixà: “Els escriptors de comarques no podem ser perifèria”
Comparteix
Entrevista de Pepa Úbeda al coordinador de l'Associació d’Escriptors i Escriptores de la Ribera Alta.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa