El municipi de les Preses, a la Garrotxa, es convertirà, un any més, en l’epicentre de la dansa d’arrel tradicional catalana amb el 44è Festival Ésdansa. Del 17 al 23 d’agost, aquesta cita inaludible comptarà amb una extensa programació que fusiona una visió internacional amb la reivindicació de la cultura nostrada, amb propostes de formació, exhibició i participació ciutadana. L’edició és especialment significativa, ja que coincideix amb els 50 anys de trajectòria del Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny, l’entitat organitzadora del Festival.
La programació ha estat presentada aquest 1 de juliol al CAT Tradicionàrius i ha comptat amb la presència del president de la Marboleny, Roger Casalprim; Núria Feixas, directora de l’Ésdansa; la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, Carol Duran; i, telemàticament, Albert Danés, l’alcalde de les Preses.
Tot i que la gran majoria d’actes son a l’aire lliure, les entrades pels espectacles que la requereixin podran adquirir-se a partir del 13 de juliol a la seva pàgina web.
Mig segle de Marboleny: un dels eixos principals de l’edició
L’homenatge als 50 anys del Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny vertebrarà bona part de la programació. Així, es presentaran Allò que som de l’Esbart Marboleny i la Nit Ésdansa amb Marbolets, a més de l’exposició retrospectiva 50 anys trenant comunitat. L’espai de reflexió i debat formatiu Parlem de… també dedicarà sessions monogràfiques a analitzar els salts que han fet créixer l’entitat i, també, la tradició dels balls de cintes.
Roger Casalprim, el president de l’entitat, ha volgut fer valdre “cinquanta anys de dansa, de cultura popular, de formació, de voluntariat i de compromís amb el territori” i també reivindicar l’Ésdansa, una de les expressions més visibles “d’aquest camí col·lectiu”, que ha descrit com un espai on “la dansa d’arrel tradicional es viu, es comparteix, es repensa, però sobretot es projecta cap al futur”.
Una fita així, en paraules de Carol Duran, “suposa persones compromeses que han estat any rere any donant tot el seu temps i la seva energia perquè aquest projecte tirés endavant”. En aquesta línia, Casalprim també ha dedicat unes paraules als més de dos-cents voluntaris que fan possible el Festival, “que hi dediquen hores, energia i estima”. “Els voluntaris”, segueix el president, “mantenen viva l’essència del Festival i també l’esperit de la Marboleny”.
Allò que som, l’espectacle inèdit que recorre aquests cinquanta anys, podrà veure’s el primer dia del festival, el dilluns 17 d’agost al Recinte Ésdansa. S’articula al voltant de quatre idees que expliquen l’essència de l’entitat: som casa, som confiança, som país i som futur. Així, les seccions d’Esclops, Marboleny Jove, Cos de Dansa i Beta s’uneixen per transportar al públic per aquest recorregut de mig segle de dansa, comunitat, transmissió i arrel.
Euskal Herria, territori convidat
Seguint la línia de fiar la mirada en altres cultures properes, l’Ésdansa proposarà un viatge fins al País Basc per descobrir-ne les tradicions coreogràfiques. La programació inclourà l’espectacle Dirau de Bilaka, un col·lectiu dedicat a la reinterpretació contemporània de la dansa i la música tradicional basca. Kemen Dantza Taldea, grup de dansa dedicat a la preservació i difusió de la dansa tradicional basca, seran els altres convidats. El grup mostrarà la singularitat del Carnaval del País Basc a través d’una xerrada divulgativa, el divendres 21 d’agost, i d’una nit de dansa participativa, el dissabte 22.
Creació contemporània basada en l’arrel
L’Ésdansa continua apostant per la creació contemporània però amb una base en l’arrel tradicional. En destaca, d’aquesta edició, Brida d’Ester Guntin, l’espectacle guanyador del Premi Delfí Colomé 2025. L’obra parteix de la dansa de cavallets tradicional catalana per posar en relació la doma del cavall i la coreografia codificada, dos llenguatges aparentment allunyats, però que comparteixen el cos com a espai de disciplina, control, resistència i potència expressiva. L’altra gran proposta és Autoodi, de la companyia l’Esbord, amb Pere Seda i Sònia Arias, un cant alliberador a les arrels, entre la vergonya i l’orgull, que convida a mirar de cara la cultura popular en el present.
El Festival també és l’espai on poder veure els fruits del Programa d’Impuls de la Dansa d’Arrel, pla creat per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fira Mediterrània de Manresa l’any 2020. El projecte Llavors, liderat per Jaime Pablo juntament amb els joves talents de la darrera edició del Programa Impuls, n’és un dels exemples, que podrà veure’s el 21 d’agost. També n’és un exemple Horabaixa de la jova companyia Radicel·la nascuda després de coincidir al Programa. Aquesta obra és la seva primera proposta escènica i parteix del moment del dia en què el sol es pon i la rutina s’atura, un temps que convida a retrobar-nos i compartir sense presses.
Dos esbarts convidats, l’Esbart Ciutat Comtal (20/08) i l’Esbart Dansaire d’Arenys de Munt (19/08), presentaran peces de nova creació. Veus Veïnes, de l’esbart maresmenc, posa la dansa d’arrel al servei de relats personals i col·lectius vinculats a l’experiència migratòria. L’esbart barceloní, per la seva banda, mostrarà FARS, que inspirat en la simbologia dels fars de la Mediterrània, explora la relació entre les persones, la mar i la llum que ens guia. Les dues obres també són exemples del Programa d’Impuls de la Dansa d’Arrel.
Intercanvi internacional
Si bé és troncal el suport i l’encoratjament a la creació feta des de casa, és especialment característica la visió que aporta l’Ésdansa d’allò que succeeix fora de les fronteres. Es tracta, en paraules de Núria Feixas, “d’una de les línies que des dels inicis del Festival hem tingut i que ens continua acompanyant”. Aquest caràcter internacional, enguany, comptarà amb la presència de companyies de cinc països arreu del món: Camagua, de Cuba; KTF, d’Indonèsia; Jallmay Atlo Folklor, del Perú; Dule Milosavljević, de Sèrbia; i Real African Warriors, de Sudàfrica.
Es podran veure aquestes companyies amb tres propostes diferents: participació, a les Nits Ésdansa, on es convida el públic a ballar; exhibició en un gran escenari, a Danses del Món; i Festa al Parc, una passejada popular al so de la música i el ritme de les companyies internacionals.
Nits de concert
La 44a edició ha volgut portar dues propostes ben diferents però amb un punt comú: la música tradicional. Nastallat, el projecte de Laia Rius, ho enfoca més des de la música electrònica i, en canvi, Fetus parteix del romancer popular per construir una crònica cantada, crítica i festiva del país.
Divulgació i formació, per pensar i per aprendre
L’Ésdansa també convida a parar per reflexionar i dialogar al voltant de la dansa i la cultura d’arrel. L’exposició fotogràfica Un Gest d’Arrel, per exemple, permet veure la mirada de la seva creadora, Roser Blanch, al voltant de la dansa d’arrel. En destaca també l’espai Parlem de…, que posen sobre la taula temàtiques diverses al voltant del sector i la creació vinculada a la tradició. N’hi haurà dos, d’aquests monogràfics: Parlem de… Un gest d’arrel, una conversa entre la fotògrafa Roser Blanch i Marina Escoda; i Parlem de… les novetats editorials, on es presentaran els llibres de Josep Maria Fuentes (Emocions en dansa), l’audiollibre de Montse Colomé (Ballem per celebrar la vida) i el nou llibre publicat pel Grup de Rercerca Folklòrica de la Garrotxa, L’obra del cançoner popular de Catalunya a Sant Esteve d’en Bas (1924).
El vessant pedagògic de l’Ésdansa, nascut sota el lema “Ballar i fer ballar”, tindrà lloc de dilluns 17 a divendres 21. La proposta formativa es divideix en tres tallers dissenyats per a tres franges d’edat: el Petit Ésdansa’T, de 3 a 11 anys; l’Ésdansa’T Jove, de 12 a 18 anys; i l’Ésdansa’T Adult, per la resta. Des de coreografies tradicionals catalanes i internacionals fins a laboratoris de creació que aporten eines metodològiques per a ballarins i per a formadors. El període d’inscripció per als tallers ja està obert.
