La presentació de Representacions festives de l’alteritat a Catalunya, dijous 14 de març (18 h) a la Sala de la Caritat de la Biblioteca de Catalunya, comptarà amb les intervencions de l’autor del llibre, l’historiador de l’art i arxiver Daniel Vilarrúbias, i de Maria Garganté, directora de la tesi doctoral que ha derivat en la publicació de l’obra.
Les festes no són una representació anodina de la realitat, serveixen per qüestionar o legitimar l’ordre social imperant. Un dels recursos més habituals per fer-ho és marcar una clara línia divisòria entre els qui formen part del grup hegemònic i els qui n’estan exclosos. La investigació de Vilarrúbias ofereix un catàleg d’entremesos que tenen el fil conductor en l’alteritat, sigui per assenyalar un enemic polític o bé per congratular-se d’una victòria militar.
El marc cronològic estudiat és ampli, des de finals del segle XIV fins a principis del segle XX, i abraça un reguitzell ample de fets i esdeveniments: la festa del Corpus, les entrades reials, la caiguda de Constantinoble (1453), les incursions corsàries o bé la batalla de Lepant (1571), entre d’altres. En el primer volum de Representacions festives… es contextualitza el sorgiment dels entremesos històricament i s’explica quina importància van tenir per configurar un discurs polític. En el segon, l’autor ofereix un recull d’imatges, músiques i parlaments que permeten conèixer de primera mà com va plasmar-se l’alteritat –sobretot sarraïna– arreu de la geografia catalana. A més d’oferir un catàleg, Vilarrúbias presenta nombrosos testimonis inèdits, alguns dels quals –explica en declaracions a Tornaveu—ni tan sols es coneixen en el moment que va defensar la tesi doctoral (abril del 2022).
El ball de moros i cristians o dels cavallets cotoners són una reminiscència de les festes d’època medieval i moderna que tenien en l’alteritat un dels principals components. La recerca de Vilarrúbias permet comprendre millor el significat pregon d’aquests entremesos i conèixer-ne d’altres menys coneguts, com ara el Ball de la Patera, que responen a la mateixa lògica.
