Defenses que Sant Bartomeu és, juntament amb Santa Tecla, a Tarragona, la Festa Major més antiga del Principat. Quins indicis permeten fer aquesta afirmació?
Són de les festes patronals més antigues del Principat que estan documentades. Potser a altres poblacions se celebraven festes amb anterioritat, però no en tenim constància. El primer indici que Sant Bartomeu se celebrava a Igualada es remunta el 1333. En la concessió d’una fira, es pot llegir que se celebrarà “cinc dies després de Sant Bartomeu”. No es diu el 29 d’agost, sinó que es fa servir aquesta expressió. Això indica que Sant Bartomeu ja se celebrava i era una fita al calendari. És important retenir la data, cal recordar que la relíquia de Santa Tecla arriba a Tarragona el 1321.
Està documentada la continuïtat històrica de Sant Bartomeu durant la resta de segle XIV?
Afortunadament, també disposem de pregons medievals que fan referències a festes igualadines. En alguns casos tracten sobre el Corpus, però la majoria anuncien Sant Bartomeu. Concretament, en conservem dels anys 1374, 1388, 1394, 1400, un altre de 1409… Són especialment importants els pregons de 1388 i 1394, en els quals queda recollit que la festa se celebrava anualment. El que no podem afirmar és si hi havia àguiles o balls de bastons, o es limitava a un ofici, una processó i una cursa; més aviat sembla això darrer, ja que els entremesos es treien per Corpus.
Entre la referència de 1333 i el primer d’aquests pregons (1374) passen més de quaranta anys.
En aquest període també disposem de referències. Sabem que el 1340, el Consell d’Igualada es reuneix a la capella de Sant Bartomeu per deliberar. D’altra banda, també és molt important un pregó de 1366 o 1367 que no fa referència directa a Sant Bartomeu, però sí que fou publicat aquell dia. En aquest registre, s’informa que “d’aquí a cinc dies hi haurà la Fira. I ara, qui vulgui córrer, que es presenti a la plaça que començarà la cursa”. Per comparar-ho novament amb Tarragona, recordem que les ordinacions de la festa que regeixen Santa Tecla les impulsa l’arquebisbe Clasquerí el 1370. Però és clar… compareu les dimensions i la importància d’Igualada amb les de Tarragona, capital romana i seu arquebisbal primada… i entendreu la nostra singularitat.
Corpus és una festa que s’associa a les ciutats. No obstant això, Igualada de seguida imita el model que Barcelona estableix vers el 1400. Llavors, l’actual capital de l’Anoia era una població modesta demogràficament. Significa això, al teu entendre, que a principis del s. XV el Corpus era una festa plenament arrelada a tot Catalunya?
Sens dubte. A la tesi doctoral esmento la referència a un ball de cavallets a Tremp el 1421, quan el ball de cavallets de Barcelona no apareix fins a 1424; és ara que hem reculat la seva aparició entre 1373 i 1396. També hi ha documentats cavallets a Tarragona el 1383, que és la data d’inici que s’atribuïa el Llibre de solemnitats que manca a Barcelona. En resum: al voltant de 1400, els entremesos estan arrelant a tot el Principat. Així es demostra en la documentació d’Igualada i de moltes altres poblacions. Suposo que el referent és Barcelona, tot i que no ho puc afirmar. En el cas específic d’Igualada, sí que es pot afirmar, perquè els documents ho diuen.
Coneixes a bastament el patrimoni festiu igualadí, n’has estudiat el ball de bastons, els gegants, el ball de diables… Per què decideixes dedicar la tesi doctoral al Ball de la Patera?
Vaig escollir aquest objecte d’estudi per dos grans condicionants. D’una banda, precisament perquè ja no faltaven gaires manifestacions festives d’Igualada per estudiar. A més d’aquestes recerques que has esmentat, també hi ha un treball d’en Xavier Güell sobre la Moixiganga. És cert que encara manca una investigació sobre els balls de Pastorets i Cercolets, però vaig pensar que era l’estudi que menys urgia a publicar, perquè són els balls més coneguts en l’àmbit de la província eclesiàstica i la demarcació festiva.
A més, el Ball de la Patera oferia una gran continuïtat històrica, almenys de 400 anys, des de finals del s. XV (tot i que jo sospito que començo a principis del mateix segle) fins a les acaballes del XIX. Es tracta d’un cas molt singular i de molta envergadura. Vaig plantejar-li a la Dra. Maria Garganté, la meva directora de tesi i gran amiga, que es podia encarar no tant per la figura del moro, sinó de la imatge de l’altre. Intuíem que aquest tema ens donaria suc, però no ens n’imaginàvem que ens en donaria tant! Pràcticament totes les referències arxivístiques són extretes d’Igualada, sobretot de l’arxiu municipal.
El Dr. Raül Sanchis, en la tesi doctoral sobre la dansa metafòrica en la festa valenciana, explica que les cultures no hegemòniques (jueus, musulmans, gitanos) participaven de la festa de Corpus. T’has trobat casos semblants en l’estudi d’Igualada?
A Igualada no es troben referències en aquest sentit. Crec que, a Catalunya, les cultures no hegemòniques devien ser excloses de la celebració de la festa de Corpus. Sabem que a Barcelona, aquell dia, se’ls demanava que no sortissin del call. A Igualada sabem que l’any 1334 un casori de jueus va celebrar-se fora vila, penso que per evitar conflictes. I també tenim una referència de Cervera (1337) que ens explica que uns figurants feien de jueus, un indicador clar que ells no en formaven part. Ara bé, s’ha d’analitzar cada moment històric en concret. Si ens centrem exclusivament en el segle XIV, La protecció que Pere el Cerimoniós oferia a la comunitat jueva era molt superior a la que van rebre del seu fill Joan i la resta de successors.
El segle XVI deu ser especialment interessant per l’estudi de l’alteritat festiva. S’acaba d’ordenar l’expulsió dels jueus, a mitjans de la centúria es convoca Trento, i pocs anys més tard es produeix la importantíssima batalla de Lepanto. Quina traducció té, tot aquest context social i polític, en la festa?
Durant el segle XVI proliferen els entremesos de moros i cristians a tot el país. Possiblement, la batalla de Lepanto explica la proliferació de les naumàquies, si bé aquestes ja existien amb anterioritat. En paral·lel, continuen celebrant-se entremesos que seguien el model antic amb els turcs a peu i els cristians amb cavallets contrafets. És el cas, per exemple, dels turcs i els cavallets de la Patum. S’ha de tenir present, a més, que durant el segle XVI ja ha desaparegut el model festiu del Corpus original, que suposava una escenificació de paratges bíblics. La catequesi bíblica entorn de la processó s’acaba entorn de 1500. Només queden reductes de teatre litúrgic, com algun misteri o la Colometa per Pentecosta.
Per què desapareix el Ball de la Patera?
Fins al tombant de 1900, segueix sent un ball parlat que expressa el rebuig a l’altre. La intensitat d’aquest rebuig potser és menor que segles enrere, perquè es vestí de peça teatral de reconquesta per alimentar orígens mítics d’Igualada, però encara es fa palesa. Cal no oblidar que Espanya no perd les últimes colònies d’ultramar fins a 1898. Els indígenes encara són algú a qui sotmetre. L’esllanguiment de la Patera coincideix misteriosament amb el sorgiment de la festa de Reis a Igualada. En la tesi doctoral, plantejo que els Reis donen continuïtat a l’alteritat festiva que fins llavors representava la Patera. De fet, hi ha tres intents molt potents per intentar recuperar el ball, però tots ells quedaren en això, en intent.
S’han conservat alguns elements del Ball de la Patera?
Gabriel Castellà va publicar-ne la melodia el 1905, i l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada l’ha mantinguda en ús. Algunes notes d’aquesta melodia s’havien convertit en el toc de campana per anunciar el bateig d’un nen. Fa pocs anys, la Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada (FESTHI) va recuperar la sortida del tabaler per anunciar la Festa Major. A Igualada, aquesta figura ni hi era ni se l’esperava. Malgrat tot, la valoració que en faig és molt bona. El fet que qui el toca sigui proposat per les colles de percussió festiva contemporània o que el lliurament del tabal a qui l’haurà de sonar aquell any es faci a l’Ajuntament ha ajudat a entendre que no es tracta d’una iniciativa particular, sinó pública, perquè aglutina o integra diferents grups d’àmbits molt diversos per a fer quelcom bell.
Confies que el tabaler sigui el primer pas per a la recuperació completa del ball?
El tabaler és l’únic element que s’ha introduït de la Patera i probablement no se’n podrà recuperar cap altre. No veig la ciutat prou madura per entendre un entremès de moros i cristians en castellà fet per quaranta-dues persones sense que es forci l’aparició de controvèrsies on no n’hi hauria d’haver ni calgui estar donant explicacions tot el dia.
Per què ho consideres inviable?
Es tracta d’una qüestió de manca d’autoestima, als catalans ens esborrona mirar el nostre ADN. A Alcoi se celebren els moros i cristians amb naturalitat, aquí no em sembla que en siguem capaços, no ho acabo de veure possible. I em sap greu, eh…no t’imagines com. Personalment, crec que seria un èxit que un magribí fes un dia el paper de rei cristià del Ball de la Patera. Per què no? S’ha de tenir present que és una escenificació del nostre passat, no del nostre present. Tampoc hauria de costar tant tenir una mica de respecte per la nostra història, conèixer-la i estimar-la. A la societat catalana moderna li és molt complicat. Quan vas a València, o a vegades fins i tot a l’estranger, no hi ha aquesta reticència, no hi ha aquest fàstic envers allò que ens és propi.
Imaginem que la mentalitat col·lectiva fos una altra. Disposem de prou informació per recuperar el Ball de la Patera?
Un entremès de la importància de la Patera, i que a més pot generar tanta controvèrsia, només es pot recuperar si disposem d’un estudi ambiciós al darrere. No seria possible sense saber com era, què va significar, per què va desaparèixer o per què no hem estat capaços de recuperar-lo. Afortunadament, disposem d’aquesta informació. S’han tret al carrer, i amb èxit, entremesos dels quals teníem molta menys informació. Quant al Ball de la Patera, tenim els textos, sabem en quin moment i en quins contextos s’actuava, i també quants personatges hi havia i qui representaven. A més, també podem intuir l’estatus social d’aquests personatges al llarg del temps, el seu vestuari, o bé alguns detalls performatius, com ara que el taló els hi havia de tocar el cul quan feien el salt. D’altra banda, tenim la referència dels turcs i cavallets de la Patum, que han estat llargament fotografiats i que encara continuen saltant. Per això crec que tenim prou elements per recuperar la Patera amb un índex de fidelitat molt alt.
Per fer possible aquesta recuperació, seria desitjable una millor entesa entre l’Ajuntament i la FESTHI?
Les nocions de festa que tenen el Consistori (o aquells qui l’assessoren) i la FESTHI divergeixen una mica. Des de l’Ajuntament voldrien una festa molt més encarada a la pura diversió, no hi veuen aquest component ritual i patrimonial. D’altra banda, entenen que la concepció de festa que defensa la FESTHI no representa tota la ciutat, i això es tradueix en unes subvencions molt petites per les entitats que en formen part. Si ho pares a pensar, gairebé totes les associacions tenen una visió particular de l’àmbit que els ocupa i, en canvi, la majoria reben subvencions molt superiors. Entitats similars a la FESTHI però d’altres poblacions, com a Valls, tenen convenis de 30.000 a 50.000 euros cada any. A Igualada, hem hagut de recuperar i mantenir aquesta vessant del patrimoni festiu amb una sabata i una espardenya o, si es vol, amb els nostres propis recursos, cosa que no deixa de semblar-me greu, perquè no fem una festa privada, com tampoc la fan els Tonis o la Comissió de Reis. A veure si el temps va fent que els igualadins es facin seves les aportacions que ha fet i l’Ajuntament vegi la Federació com una entitat que treballa, que sap on va, que construeix riquesa i que suma valor a la festa més antiga i més grossa que té la Ciutat.
