Opinió

L’administració dels “de tota la vida” i la societat civil del segle XXI

Sobre els conflictes en la Festa Major d'Igualada

Patrimoni Immaterial
La FESTHI ve reclamant des de fa anys que Sant Bartomeu sigui declarat com a dia festiu a Igualada
La FESTHI ve reclamant des de fa anys que Sant Bartomeu sigui declarat com a dia festiu a Igualada | Ràdio Igualada

Al llarg dels darrers deu anys, la Federació del Seguici Tradicional i Històric d’Igualada (FESTHI) ha fet gota malaia per la recuperació del model festiu entorn del 24 d’agost, Festa Major de Sant Bartomeu d’Igualada. Una federació, un espai per tractar la identitat i la simbologia local de forma oberta.

El cert és que -amb el temps - la FESTHI i altres entitats igualadines han viscut una metamorfosi de les velles associacions a elements de la societat civil organitzada, amb un discurs i una lògica de ciutat. Però per què? Què fa que la societat civil en l'àmbit cultural porti ara el timó de les polítiques públiques culturals a la capital de l'Anoia?

La resposta és clara. L’Administració és ara part dels problemes i no de la solució. I Igualada hi respon amb la “revolució de la Festa Major”; un canvi cultural que posa ordre a la falta de planificació del Departament de Cultura, al menfotisme de l’alcalde Castells (PDeCAT) i a l’estancament dels tècnics municipals que viuen en dinàmiques dels anys 2000.

Dia a dia, creix la màxima que “com menys relació amb l’Ajuntament, millor”. El teixit associatiu igualadí identifica la casa gran amb un espai hostil o considera que, simplement, viuen en una realitat paral·lela. I cada vegada és més ampla, gran i extensa la taca d’oli del rebuig a l’Administració “de tota la vida”. Sectors culturals, veïnals, econòmics, socials… veuen com la crosta dels funcionaris amb poder de decisió i el govern de la ciutat ja estan esgotats com a sistema de governança.

Tampoc es refien d’un canvi de govern. El teixit associatiu igualadí està madurant i ja confia en la seva força com a motor de ciutat no supeditat a les dinàmiques de l’Administració; avança cap a l’organització popular, el treball en xarxa i l’autogestió. Així doncs creix la desafecció cap a la institució.

La vida associativa igualadina i campanyes com #sensenosaltres impulsada per la FESTHI i l’Associació Juvenil La Coll@nada, cada vegada tenen més impacte, cada vegada connecten més amb les classes mitjanes i treballadores de la ciutat.

Les entitats assumeixen el rol de promotors i gestors culturals, garanteixen l’accés a una mostra cultural d’elevat valor patrimonial de forma gratuïta o a preu de cost i basteixen un contrapoder popular a la ciutat d’Igualada. Això és així, fins al punt que la FESTHI ja s’atreveix a prendre partit en la presa de decisions polítiques per part de la Generalitat de Catalunya; campanyes com #volemcercaviles han estat gestades a la FESTHI i assumides per l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya.

Per resumir, és evident que el teixit associatiu igualadí i l’Ajuntament d’Igualada ja parlen en llengües diferents. I aquest sembla ser un camí de no-retorn (veurem com s’hi adapta l’administració municipal).

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article