“Quan una persona entra en una colla no només aprèn a portar una bèstia, a tocar un tabal, aprèn també a formar part d’una comunitat. Quan una entitat dedica centenars d’hores a preparar una festa, no està només organitzant un esdeveniment, fa possible que un poble exerceixi el seu dret a crear cultura, a compartir-la i a transmetre-la”. Com destaquen des de l’Agrupació del Bestiari Festiu de Catalunya, “la cultura popular és un espai on s’aprèn a participar, on es comparteixen responsabilitats, on conviuen persones de diferents generacions, on s’acullen nous membres i on es construeixen vincles”.
A partir d’aquest convenciment, la federació ha iniciat un estudi per analitzar les associacions de cultura popular: com s’organitzen les entitats, quins reptes i oportunitats afronten i especialment el seu paper en l’exercici efectiu dels drets culturals a Espanya, és a dir, com contribueixen a facilitar la participació de totes les persones en la vida cultural de la seva comunitat .
El treball vol estudiar com els diferents models associatius condicionen la participació, la governança, el relleu generacional, la sostenibilitat de les entitats i la seva capacitat per garantir una cultura oberta, inclusiva i arrelada al territori. També identificarà les barreres estructurals que dificulten aquest exercici dels drets culturals i formularà propostes de política pública que ajudin a reforçar el paper de les entitats de cultura popular.
L’estudi compararà els diferents models associatius existents als territoris de Navarra, Castella i Lleó, País Valencià i Catalunya, per tal de construir una fotografia del sector que permeti entendre millor com funciona avui i identificar els reptes del futur.
El projecte, amb el títol Models associatius de cultura popular i exercici efectiu dels drets culturals a Espanya: anàlisi comparada, barreres estructurals i propostes de política pública, ha estat seleccionat pel Ministeri de Cultura dins la convocatòria estatal d’ajuts per a l’elaboració d’estudis en l’àmbit dels drets culturals, i comptarà amb una subvenció de 33.750 euros per al seu desenvolupament.
El treball ha obtingut 68,5 punts, la segona millor puntuació entre les entitats sense ànim de lucre beneficiàries de la convocatòria, un reconeixement que, asseguren des de la federació, “suposa un aval a una manera d’entendre la cultura popular que va més enllà de la preservació del patrimoni i la situa com un actor imprescindible en la construcció d’una societat més participativa, cohesionada i democràtica”.
Escoltar la veu del sector
L’origen de l’estudi està en el debat generat en I Congrés Bestial Tinc Tok de Bèstia, que l’organització va celebrar en 2025 a Barcelona, i en el marc de Projecte de Llei de Drets Culturals que està tramitant el Parlament. I també explica Arnau Cristóbal, coordinador del projecte, la constatació que a l’estat espanyol no hi ha cap estudi sobre aquest àmbit.
La voluntat de l’Agrupació és que “no sigui un estudi fet des d’un despatx” sinó que incorpori la veu de federacions, entitats, investigadors, administracions públiques i professionals de la cultural” i que “les conclusions neixin del diàleg amb les persones que fan possible la cultura popular cada dia”.
L’antropòloga Meritxell Martín, investigadora associada a la Smithsonian Institution, ha elaborat el marc teòric. En el mes de setembre està previst iniciar les entrevistes individuals i al mes de gener es contactarà amb les entitats. La intenció és presentar els resultats el juliol de 2027.
