Des que el govern va aprovar el Projecte de Llei de Drets Culturals, les entitats que conformen l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS) han debatut el contingut de l’articulat. El posicionament de la confederació es va fer públic oficialment ahir a la sessió de la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya.
Rosa Maria Provencio va començar la seva intervenció agraint que el Parlament desitgi prestigiar la funció social que exerceix la cultura, i al mateix temps, reivindicant que la protecció dels Drets Culturals no pot regir-se segons els mateixos paràmetres que els altres eixos de l’Estat del Benestar: ensenyament, sanitat i protecció. Perquè a diferència d’aquests àmbits, va defensar la presidenta de l’ENS, la ciutadania no només és beneficiària de les polítiques culturals, sinó també organitzadora. En aquest sentit, Provencio va subratllar que l’articulat ha de servir per capgirar les polítiques culturals predominants a Catalunya en les darreres dècades, més enfocades a promoure l’assistència als actes culturals que a facilitar les activitats i projectes nascuts des de l’activisme.
Per aconseguir-ho, l’ENS va demanar que la Llei de Drets Culturals s’estructuri entorn quatre principis fonamentals.
- Empoderament ciutadà perquè les comunitats puguin decidir la seva pròpia oferta cultural. No enfocar la llei en els serveis que ofereix l’Administració, sinó en els recursos que té la societat per decidir quines propostes culturals vol organitzar.
- Prioritzar les polítiques que fomenten la pràctica cultural, amb l’objectiu de construir una societat implicada culturalment. En aquest punt, Provencio va fer una comparativa amb l’àmbit dels esports: “Seria inaudit—va assenyalar—que les administracions prioritzessin l’assistència als partits del Barça, la Penya o la Santboiana, en lloc de promoure la pràctica del futbol, el bàsquet o el rugbi”.
- Evitar la subordinació de la cultura institucional a la cultura de base. L’ENS va mostrar-se crític amb una disposició de la Llei segons la qual els grans equipaments nacionals han d’actuar com a referència de sector en l’aplicació dels drets culturals. La confederació va defensar que les entitats de base tenen més recursos i proximitat per garantir que tothom pot participar de la vida cultural del seu entorn.
- Simplificar el sistema de governança. Com a darrera directriu, l’ENS va advertir que, si la llei es desplega en els actuals termes, intervindran en la seva execució una quantitat excessiva d’organismes: la Mancomunitat Cultural de Catalunya, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts, la Taula de Participació Cultural, l’Observatori de la Cultura, el Comitè de Protecció de Drets Culturals i el Consell Assessor d’Ensenyaments Artístics.
Amb l’objectiu de garantir aquests quatre principis, l’ENS va demanar que l’associacionisme sigui inclòs de manera clara i estructural en la Llei de Drets Culturals. Per manca de temps, Provencio no va poder comunicar als diputats totes les esmenes consensuades a la llei per les federacions de l’ENS. A tall d’exemple, va demanar que no s’exigeixin nous requisits a la governança de les entitats, amb la creació de consells socials o òrgans consultius; actualitzar periòdicament el cens d’entitats culturals; o bé prioritzar la formació artística en les entitats i no pas en els centres educatius.
Representants d’una dotzena de federacions van acompanyar l’ENS a la compareixença a la Comissió de Cultura. També hi eren presents Carol Duran, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, i Xavier Fina, director general de Drets Culturals, Creació i Biblioteques.
Manifest Sense associacionisme no hi ha accés ni participació universal a la cultura
Abans de l’inici de la compareixença, Provencio va lliurar a totes les formacions polítiques el manifest Sense associacionisme no hi ha accés ni participació universal a la cultura, impulsat per l’ENS.Per incloure l’associacionisme en la Llei de Drets Culturals, el document demanat que l’articulat inclogui un apartat específic sobre associacionisme, amb mesures concretes per facilitar la tasca de les entitats. Els signants demanen que sobretot es prioritzin les polítiques per facilitar espais dignes i estables a les associacions, per així lluitar contra la seva prioritat; destinar almenys el 5 % del pressupost del Departament de Cultura al Departament de Cultura a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural Català; i simplificar i adaptar els tràmits burocràtics a les necessitats de les entitats.
L’ENS va reiterar que demanarà el vot negatiu a la Llei de Drets Culturals si no s’hi introdueixen mesures concretes que abordin les necessitats de les entitats culturals.
Entitats adherides al Manifest
- Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya
- Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya
- Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre
- Agrupament d’Esbarts Dansaires
- Associació Catalana de Puntaires
- Associació per a la Difusió del Folklore
- Associació d’Establiments Emblemàtics
- Confraria de Campaners i Carrillonistes de Catalunya
- Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya
- Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya
- Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana
- Coordinadora d’Entitats del Poble Sec
- Coordinadora de Pastorets de Catalunya
- Coordinadora de Trabucaires de Catalunya
- Ens de l’Associacionisme Cultural Català
- Federació d’Ateneus de Catalunya
- Federació Catalana de Cineclubs
- Federació Catalana d’Entitats Catifaires
- Federació Catalana de Jocs, Esports i Deports Tradicionals de Catalunya
- Federació Catalana de Passions
- Federació Catalana de Pessebristes
- Federació Catalana de Societats Musicals
- Federació Catalana dels Tres Tombs
- Federació de Cors de Clavé
- Federació Diables i Dimonis de Catalunya
- Federació d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de la Barcelona Vella i La Casa dels Entremesos
- Federació d’Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya
- Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya
- Federació de Pessebres Vivents de Catalunya
- Federació de Tres Tombs de Sant Antoni
- Moviment Coral Català
- Som Sardana
