Diputat socialista a Madrid i a Brussel·les durant una dècada, Rubert de Ventós assegura que “no tornaria a la política”, i que fins i tot li “sap greu haver-hi estat”, si bé creu que la política actual “està pitjor que abans”. Amb tot, matisa que la situació a Catalunya és diferent que a Espanya, perquè el nostre país “se n’ha sortit d’una pila de coses, i malgrat la patacada de l’Estatut, estem en una situació en què és versemblant que un dia aquest país no hagi de viure amb aquesta pèrdua de temps infame que és convèncer Madrid i explicar-los des del divan què ens passa, perquè això treu el pitjor d’ells i el pitjor de nosaltres, el ressentiment català i la prepotència castellana, que entenc, per altra banda”.
El periodista li recorda que va ser un dels primers federalistes a deixar de ser-ho per convertir-se en independentista. I li’n demana explicacions:“Sóc un independentista espanyolista, espanyolista perquè tinc una gran simpatia pel món castellà i el món gallec, m’interessa molt, la seva literatura, hi estem a prop, alguns hi tenim parents… Però vull ser independent perquè estem en una relació d’ansietat, i sobretot perquè Espanya no té capacitat digestiva en relació a nosaltres. Espanya ha viscut de la unió i la llengua, i és agafar-los el pa de la boca parlar d’una altra forma d’unió”, sentencia. Amb tot, Rubert de Ventós espera que els camins separats “siguin bons per a tots dos” i espera que “els meus fills no hagin de patir aquest desastre que hem patit nosaltres”. Respecte a l’endemà de la independència, el filòsof considera que “tot seria bo, si no s’hi posa l’exèrcit, perquè relaxaria la gent d’aquí, i els d’allí, els castellans -al marge del món mediàtic i burocràtic, que és terrible- són molt simpàtics, i jo m’hi entenc molt bé. Però vull separar-me’n. El que representem els catalans per a ells no és ni viable ni tolerable. A mi m’entristeix i m’angoixa, però amb la crisi actual és fotut fer un trasllat així”, rebla.
Podeu veure el programa sencer en aquest enllaç.
Resumit per Gemma Aguilera
