Amb motiu de l’anunci de la condecoració amb la Creu de Sant Jordi a Vicenta Pallarès, presidenta de la Federació Catalana de Catifaires, Tornaveu conversa sobre els seus anys de dedicació a la cultura popular.
Nascuda fa 68 anys al País Valencià, va arribar a Caldes de Montbui amb només 6 anys quan el seu pare havia de treballar a la pedrera del Foment, Vicenta Pallarès ha estat i és una peça clau del teixit associatiu cultural d’aquesta vila del Vallès Oriental, que a més, ha transcendit més enllà de les fonteres d’aquesta població. La seva feina, discreta i totalment imbricada amb la col·laboració de la seva mare i el seu marit, ha esdevingut de sobte pública i coneguda a tot el país, des que fa unes setmanes va rebre una trucada del Conseller de cultura, Ferran Mascarell, comunicant-li que rebria la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca de dinamització cultural de Caldes de Montbui i estesa al conjunt de Catalunya i la seva “dedicació continuada al manteniment de les tradicions i a la promoció de la cultura”. En aquell moment, la seva reacció va ser d’incredulitat: “Li vaig dir al Conseller que es devia haver equivocat, i fins que no m’ho va explicar no vaig reaccionar. Tot això em sobrepassa, la veritat, estic intentant pair-ho encara”, confessa la Vicenta. Que rebi un reconeixement amb la seva trajectòria no ha de sorprendre ningú, perquè és presidenta d’Acció Cívica Calderina, de la Federació d’Associacions de Caldes i també de la Federació Catalana de Catifaires, organitzadora del IV Congrés Internacional d’Art Efímer, celebrat a Barcelona el 2012 i que va posar les catifes catalanes al mapa del món.
“La meva feina a Caldes, com la de la resta de gent, és el resultat de la nostra estima per la vila i pel país, que ens porten a treballar cada dia per la dinamització cultural i cívica. Per això, la Creu de Sant Jordi, tot i que la rebo a títol personal, és un reconeixement col·lectiu que vull compartir amb la meva família i amb totes les persones que estan al meu costat i que han treballat pel poble i pel país igual que jo, i també amb les entitats de Caldes de Montbui. Tots estem en el mateix camí, viure la cultura popular com una manera de fer país”, aclareix Vicenta Pallarès.
Però a més a més, vol destacar el fet que aquesta Creu de Sant Jordi es concedeixi a una persona d’un àmbit que no és conegut a tot el país: “Quan li donen una Creu de Sant Jordi a la Vicenta de Caldes vol dir que tenim un Govern que trepitja el país, perquè si no, no sabrien de la meva existència. Aquest reconeixement institucional a la feina que fem moltes persones en petites associacions i pobles té un significat de país molt potent, que ens encoratja a seguir treballant plegats, perquè jo mai no hauria pogut tirar endavant els projectes sense l’ajuda dels altres”, argumenta.
I si el treball a Caldes de Montbui és local, la Vicenta Pallarès ha encapçalat un projecte que fa només uns pocs anys tenia el repte de situar Catalunya en el mapa mundial de catifaires. Perquè si bé Catalunya té una tradició històrica de més de dos segles fent catifes, que van néixer en motiu de la processó de Corpus, aquest art efímer no havia obtingut cap projecció internacional. Amb la Vicenta al capdavant de la Federació Catalana de Catifaires, es va organitzar a Barcelona un congrés el 2012 que va presentar-les al món. De resultes d’aquella feina i de la tasca de moltíssimes persones arreu del territori, el proper 14 de maig Catalunya s’estrenarà a nivell internacional. És el país convidat a la Infiorata di Noto, una festa que acull Noto (Sicília) entre el 14 i el 18 de maig on els carrers es guarniran de catifes de flors. De fet, 8 de les 16 catifes de flors que poblaran els carrers de la ciutat de Noto, una joia del barroc sicilià, han estat dissenyades per la Federació Catalana de Catifaires.
I com explica Vicenta Pallarès, “no només farem catifes, sinó que ens emportem també sardanistes, grallers, 55 obres d’artistes catalanes de totes les comarques de Catalunya, 15 escultures, productes de la terra i el vestit de l’hereu i de la pubilla, un munt d’activitats que acollirà la Casa Catalunya. Tot plegat no només reivindicarà la catifa, sinó tota la nostra cultura popular com a país”, rebla.
Per a més informació, podeu llegir l’entrevista a Tornaveu, de l’any 2012, fent clic aquí
