Aquest conglomerat d’entitats culturals de tota mena que es coneix com “el moviment associatiu” segueix efervescent. Dia a dia ens aporta iniciatives que demostren la seva capacitat de reinventar-se. La llarga nit de la dictadura forçà les associacions culturals a sobreviure, conservant l’essència de l’esperit fundacional, que era una aposta de progrés, llibertat i catalanitat. Les associacions van ser –precisament en aquesta línia- protagonistes de la transició i, una vegada recobrada la Generalitat i restablerta la democràcia, s’han activat amb l’ànim de posar al dia la cultura popular i tradicional. Hi ha infinitat d’exemples que ens demostren aquesta capacitat de creació, però l’ocasió de ser a la ciutat de Valls participant en la celebració del 40è aniversari d’Unió d’Anelles de la Flama, em ve com anell al dit, i haver-hi acudit en companyia d’Antoni Carné i Amadeu Ribas, president i vocal de l’Ens de Comunicació Associativa, respectivament, amb els qui vaig poder conversar en el viatge d’anada i tornada, ajuda més a la reflexió.
La celebració reunia tot un mosaic de commemoracions que s’iniciaven amb el cinquè aniversari de la representació de la Moixiganga a l’interior de l’església arxiprestal de Sant Joan Baptista, també els gegants de la ciutat complien seixanta cinc anys i amb aquest motiu lluirien els vestits originals, es recobrava la tradició del Vot del Poble, els geganters de la UAF feien vint anys i, amb aquest motiu, estrenaven nous gegants caracteritzats, sota la direcció de Lluís Musté en el taller de la pròpia entitat, com a personatges de l’època de la Febre d’Or, la darrera etapa d’esplendor de la ciutat de Valls. També es commemorarà per Sant Joan el primer quart de segle de la recuperació de la Mulassa, la primera bestia del folklore vallenc de la que s’ha trobat documentació del 1764.
Des del balcó de l’Ajuntament vam admirar l’espectacle visual de la història de la Unió d’Anelles de la Flama, que es produïa a la Plaça del Blat, centre neuràlgic del folklore i la cultura popular vallenques. Des d’allà varem veure ballar la colla sardanista que és l’origen de l’entitat, van passar davant les nostres mirades els gegants, la Mulassa que ja te vint-i-cinc anys i la que acaben de crear, ens van ballar el Ball de la Primera recobrat fa tres dècades i presentat al Palau d’Esports de Barcelona el 1981, en ocasió del multitudinari I Congrés de Cultura Tradicional i Popular, tampoc hi van faltar els Trabucaires… Va ser una demostració eficient i espectacular de l’empenta d’una entitat que complementa la seva vitalitat amb la de les dues colles castelleres, la imatge més carismàtica de Valls.
Aquella festa espectacular, en la que es demostrà que el nostre folklore omple de continguts, plàstica i divertiment els carrers i places de Catalunya, va tenir un pròleg a la Sala de Plens de l’Ajuntament, on les autoritats van valorar la projecció ciutadana d’Anelles de la Flama i es materialitzà el reconeixement de la tasca desenvolupada fins avui pel president de l’entitat, en Josep Terreu, de qui es destacà l’entusiasme i la capacitat de lideratge demostrada ininterrompudament. Terreu agraí el reconeixement, però de seguida llançà pilotes fora repartint el mèrit amb l’argument que sempre cal un gran equip.
Conec en Terreu des de fa més de trenta anys, ens uneix una bona amistat. Va ser dels primers activistes amb que vaig contactar quan el 1980 em van assignar la direcció del Servei de Promoció Cultural de la Generalitat. L’ara homenatjat tenia al cap un gran projecte i sabia que necessitava el suport institucional per realitzar-lo. També vaig conèixer molt aviat el seu entorn i m’han quedat a la memòria els noms del ja esmentat Musté, al costat d’en Canela i Bofarull… Fins i tot hi ha cares conegudes a les que no sé posar nom. Han caminat junts durant quatre dècades fent la seva UAF, que finalment han convertit en Fundació per garantir la preservació de l’important patrimoni social que han aconseguit.
Després de la festa vam anar en comitiva a visitar la seu social i allà el propi Josep Terreu ens mostrà els racons de l’entitat. Es pot ben dir que, físicament, l’UAF s’ha consolidat en democràcia. El sardanisme inicial ha generat gegants i animals totèmics representatius de la ciutat de Valls. Han explorat les bases principals de l’ateneisme. Han recobrat tradicions, han fet teatre, imatgeria, però sobretot han desenvolupat exemplarment la convivència.
En Josep Terreu també ha fet el relleu del seu lideratge. Ell, metge especialista en radiologia, és encara jove per explorar nous camins. El seu ha estat un reconeixement públic quan encara li sobra vitalitat per engegar nous projectes. En el camí de tornada amb l’Antoni i l’Amadeu Ribas, valoràvem aquesta bona feina que han fet a Valls, connectats amb la resta del país, sense caure en l’error de l’aïllament. Entre els convidats als actes hi havia sis o set presidents de les federacions que integren l’Ens de Comunicació Associativa, a les que estan vinculats. En el sentit del que apuntàvem en iniciar aquesta crònica, Unió d’Anelles de la Flama de Valls és tot un referent, quant a la capacitat de l’associacionisme cultural d’aquest país per reinventar-se, un model del nou associacionisme que està sorgint.
