Una Catalunya independent sense exèrcit?

El periodista Josep Maria Pasqual fa una reflexió lúcida i valenta en el seu article «Totes les dimensions de la força» publicat a El Punt Avui el 4 de febrer passat arran de la presentació del manifest «Catalunya per la seguretat humana i la pau», que en pocs dies ha rebut l’adhesió de centenars de persones, com calia esperar. Diu Pasqual que aquest manifest «demana, segons es deriva de la simplificació pròpia dels titulars de premsa, “una Catalunya independent sense exèrcit”».

Pasqual argumenta que «en el moment de pensar un nou estat resulta molt més còmode imaginar-se’l sense exèrcit», de la mateixa manera que ens el podríem imaginar «sense delinqüència, sense teleescombraria, sense obesitat, sense la MAT, sense moneda de curs legal, sense fum o sense el que sigui». Però el periodista creia que el dret a decidir, implícitament, «inclou una decisió situada a l’interior del planeta, no a l’espai sideral».

Pasqual deixa clar que un nou estat, «perquè sigui fort», no s’ha d’obsedir únicament «en la defensa militar, sinó en totes les dimensions de la nostra força», és a dir «l’eficàcia en el món, l’economia, el sistema educatiu, el sistema de salut, les famílies, les comunitats, l’entorn…» Creu que la força militar, és a dir «importants aliances diplomàtiques i una política exterior i nacional intel·ligents», farà que els catalans estiguin «protegits dintre del seu país, i el paper de Catalunya en el món es reforçarà pel fet de contribuir a fer que la gent, en el món sencer, pugui accedir a una vida millor».

«La pau al món té un cost i un risc», afirma Josep M. Pasqual, i un nou estat «no pot pretendre desentendre’s del cost i del risc, endossar-los als altres estats i beneficiar-se gratuïtament de la seguretat». Després d’assenyalar que no es tractaria «d’un exèrcit per a defensar la nació», sinó la democràcia al món, l’articulista ho rebla dient que «si volem ser un estat democràtic, hem d’assumir la part de coerció que ens pertoca», perquè «el monopoli del poder coercitiu ha de continuar necessàriament en mans del conjunt dels estats democràtics».