A principis del segle XX, Marsella es convertí en un refugi de força catalans que fugien de la greu crisi econòmica que vivia Catalunya. La Setmana Tràgica, que culminà amb l’afusellament del creador de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, provocà l’exili de molts dirigents dels moviments obrers, alhora que alguns catalans responien a la crida del Mariscal Jofre, fill de Ribesaltes, per allistar-se a l’exèrcit francès a partir de 1914. D’aquestes onades migratòries al sud de l’estat francès, amb especial concentració a Marsella, en sorgirà el Cercle Català de Marsella, oficialment a començament del 1918. Més tard vindran a engrossir el Cercle els catalans que no volien anar a fer la guerra al Marroc, els perseguits per la Dictadura de Primo de Rivera i després els exiliats del 1939. Des de bon inici, el Cercle va resultar molest, com ho demostra un document de 1928 en què la policia francesa el titlla de “niu de separatistes, socialistes, anarquistes, etc.”.
Fins el 1926, el Cercle es va dedicar a coordinar la vida dels catalans a Marsella, essent, de fet, una reproducció dels Ateneus Obrers i Populars de finals del segle XIX i començaments del XX a Catalunya. Tot seguit es creà un grup teatral, amb obres d’una càrrega social ben determinada, d’Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol i Ignasi Iglésias. També es formà una coral, que va estar activa fins al 1980 i que sempre va incloure en el seu repertori tres cançons: “Els Segadors”, “La Marsellesa” (versió catalana d’Ignasi Iglésias) i “ La Coupo Santo”, l’himne de la Provença. Progressivament, el Cercle Català de Marsella s’imbricava en la societat marsellesa, fins al punt que es van crear diferents grups occitano-provençals per ajudar els intel·lectuals catalans.
Però la Segona Guerra Mundial ho va estroncar tot. El 1942, amb l’ocupació pels alemanys del sud de França, el local del Cercle serà saquejat, i les seves activitats prohibides per tal de castigar-lo per l’ajuda a la causa de la República. El Cercle, amb l’ajut i la col·laboració de la intel·lectualitat occitana/provençal havia organitzat un seguit de trobades per tal de facilitar l’agermanament dels dos pobles, i durant la Guerra Civil espanyola es va crear el Comitè d’Ajuda als intel·lectuals catalans i se’ls envià aliments i medicaments. Ja aleshores quedava clar que el Cercle no era una entitat folklòrica. Durant la dictadura, el Cercle va denunciar el genocidi cultural català, una acció que va comportar represàlie
s als seus socis, alguns dels quals van quedar confinats a Marsella sense permís per sortir de la ciutat.
Qui avui presideix aquesta entitat és un dels exiliats de la dictadura franquista. Francesc Panyella i Farreras va nàixer a Vallirana el 1923, i el 1947, amb només 15 anys, s’instal·lava a Marsella. Allà va conèixer la seva dona, també exiliada, del Pla d’Urgell, amb qui va casar-se i avui comparteix vida. En Francesc de seguida es va vincular al Cercle, i el 1951 ja en formava part com a secretari. Trenta anys després, el 1981, es va fer càrrec de la presidència. I fins avui. Ell ha estat testimoni de l’evolució de l’entitat i del paper que ha jugat en cada moment històric. A dia d’avui, el Cercle manté relacions amb altres entitats d’arreu del món amb el nexe de Catalunya: “Existeix una relació estreta entre els diferents Casals Catalans d’arreu del món, i el 1966 es va crear a França la Federació d’Entitats Catalanes a l’Exili i a l’Emigració. A Suïssa s’havia creat la Federació Casa Nostra de Suïssa, i actualment hi ha més de 120 Casals i Centres Catalans arreu del món. La majoria es troben a Europa i a Amèrica, però també n’hi ha en els altres continents, a Austràlia, a la Xina i al Japó i a l’Àfrica. La nostra cultura és arreu, i nosaltres, des de Marsella, hi hem posat el nostre granet de sorra”, sosté en Francesc.
Actualment, al Cercle s’hi apleguen 143 socis, la majoria residents a Marsella, però també a d’altres ciutats rosselloneses i a Catalunya. “I no tots són catalans, hi ha marsellesos amants de la cultura catalana que troben en les nostres activitats -català, sardanes, teatre, literatura, etcètera- una resposta a les seves inquietuds”, matisa el president de l’entitat. “Ara ja som un poble normal, tenim una democràcia, i la missió del Cercle és una altra: fer conèixer Catalunya, la seva cultura, els seus escriptors, els seus artistes. Ara ja no som la petita associació d’emigrants o de refugiats, som els representants d’un poble de set milions de ciutadans amb més de mil anys d’història al darrera”, sentencia en Francesc Panyella.
