Sembla que de vegades tendim a emmascarar la realitat a base de tuits, de titulars o de debats i preguntes sobre plans B.
Una de les característiques rellevants amb què Catalunya viu la reivindicació de l’exercici del dret a l’autodeterminació i la convocatòria de la consulta el 9N és la normalitat. Normalitat cívica i convivencial des de la radicalitat democràtica i participativa. Fa pocs dies hem conegut les dades d’una enquesta Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) que apunta que el 87,6% de catalans acceptaria el resultat d’un referèndum per decidir si Catalunya esdevé un estat independent. Un altre símptoma de normalitat.
Ja sabem que la normalitat no sempre és notícia i per això des del TORNAVEU volem fer de la normalitat un focus informatiu i, alhora, volem ressaltar el paper clau que hi té l’associacionisme com a escola de civilitat participativa, que és una de les característiques essencials del catalanisme. Sense anar més lluny, aquests dies Reus, Tarragona o Barcelona viuen amb normalitat les celebracions de la Misericòrdia, Santa Tecla i la Mercè. Lleida, Molins de Rei o Llíria celebren festes i fires de Sant Miquel. I ho fan amb normalitat. Les associacions culturals són les que mantenen vives les 10.500 festes que integren l’inventari del patrimoni festiu de Catalunya. I amb idèntica normalitat, aquest 2014 els centres d’estudi estesos per tota la nostra geografia publicaran prop de 200 edicions de diferents àmbits de recerca. També amb normalitat desenvoluparan la seva tasca els més de 450 ateneus, els bancs de temps o les cooperatives de consum d’energia verda o de productes de proximitat sense ànim de lucre.
La societat catalana és participativa. Un 17% de catalans respon sí a la pregunta de si ha fet o fa tasques de voluntariat (enquesta del CEO, 2012). Viure la cultura, la llengua i la solidaritat és normal a Catalunya perquè la ciutadania ha desplegat una xarxa associativa de primer ordre. I l’associacionisme és una escola de participació i democràcia.
El 70% dels retuits publicats ho són, com a màxim, dues hores després de la publicació del tuit. El 1868 el Setmanari La Vanguardia, subtitulat “periódico republicano-federalista”, fundat per Josep Anselm Clavé, publicava allò de “Organitzeu-vos i sigueu forts; instruïu-vos i sigueu lliures; estimeu-vos i sigueu feliços”. El màxim impacte d’un tuit abasta poc menys de dues hores, mentre que 150 anys després l’associacionisme continua ensenyant-nos a organitzar-nos per ser forts, a instruir-nos per ser lliures, i a estimar per ser feliços. Amb normalitat.
