Una part dels ciutadans catalans se senten colonitzats per Espanya, tractats com a indígenes conquerits. Una sensació, ben certa, que ofèn la cultura catalana i la seva història. Perquè la identitat d’un país o d’un estat és una eina potent de cohesió social, però mal gestionada pot esdevenir un perill per a aquesta cohesió. Els efectes s’agreugen si se’n distorsiona el concepte integrador d’aquesta identitat i el respecte màxim per a la resta de cultures que conviuen amb la identitat inicial d’aquest país.
I és precisament aquest perill el que denuncien diversos experts i l’oposició en bloc de l’Ajuntament de Barcelona respecte del nou model museístic que CiU en solitari tira endavant al Museu Etnològic. Amb 71 anys de vida, tornarà a obrir les portes a Montjuïc la primavera vinent. En la nova etapa cancel·larà el caràcter universal del seu concepte museístic per centrar-se exclusivament en l’etnologia catalana amb les exposicions El sagrat, El profà i la festa, i Etnografia km 0. El museu enfocarà el seu interès en les tradicions, les festes i els costums catalans amb l’exhibició, per exemple, de figuretes de pessebre, gegants, porrons, la pinacoteca religiosa del barroc i estris agrícoles. Així, l’edifici del passeig de Santa Madrona perdrà l’exhibició de les valuoses col·leccions etnogràfiques i arqueològiques dels cinc continents, en bona part donades pels mecenes Albert Folch i Eudald Serra. Només les peces més valuoses d’aquests llegats aniran a les vitrines del nou Museu de les Cultures del Món, al carrer de Montcada, que serà inaugurat el 13 de febrer, també de l’any vinent.
Aquesta decisió ha alarmat destacats especialistes i ha encès la controvèrsia a l’àmbit universitari i al si de l’Institut Català d’Antropologia. Els experts alerten d’un rerefons ideològic que distorsiona el criteri científic i ofereix una imatge de la identitat catalana molt diferent a la real. En declaracions al diari El Periódico, Llorenç Prats, professor d’Antropologia de la Universitat de Barcelona, que va formar part del consell assessor del Museu Etnològic, titlla “d’animalada” el canvi de rumb: “Un museu etnològic no té sentit si no reflecteix el que fan simultàniament altres cultures. A més, el Museu de les Cultures no serà etnològic ni antropològic, sinó artístic. Prioritzarà el valor estètic de peces. És d’un etnocentrisme total, una operació de colonialisme simbòlic, una mirada occidental que no avaluarà la importància real de cada objecte”. Per a l’antropòleg Adrià Pujol, des del punt de vista acadèmic “és un error monumental la reducció folklòrica de la nova etapa, perquè el Museu d’Història de Catalunya ja conserva la identitat catalana”.
Per contra, en declaracions al mateix diari l’antropòleg Roger Costa valora que sortiran a la llum peces interessants de Ramon Violant i Joan Amades procedents del desaparegut Museu d’Arts, Indústries i Tradicions Populars. En la mateixa línia, l’antropòleg Francesc Vilanova vincula a la Renaixença “l’encert de revitalitzar les tradicions populars de Catalunya, perquè es van carregar el Museu d’Arts perquè contradeia l’esperit repressor del franquisme”, recorda. En canvi, Amadeu Carbó, escriptor especialista en etnologia, aprecia la recuperació de fons com ara el d’Amades, però lamenta la pèrdua patrimonial.
El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, defensa el nou museu perquè “amb el Museu de les Cultures del Món, la nova filosofia de l’Etnològic i la rehabilitació d’edificis històrics hi guanya el patrimoni, hi guanya el públic i hi guanya la ciutat”.
Fonts consultades per Tornaveu coincideixen a assenyalar que és inviable a mig termini un Museu Etnològic en què no hi estiguin representades cultures que avui representen una part dels catalans, com la comunitat islàmica i la xinesa, i denuncien que el museu enaltirà només la cultura occidental i en ridiculitzarà la resta. Això, a parer d’aquests experts, “és un cop dur a la línia de flotació del país, i no és el que volen els catalans, en cap cas no comparteixen la ridiculització de les cultures de l’anomenat tercer món, per exemple. Perquè som una societat d’acollida”.
Certament, és un error greu posar en perill aquesta marca distintiva de Catalunya que tant hem projectat al món: ser una societat d’acollida; encara menys quan esperem el reconeixement internacional de les decisions que el poble català prengui sobiranament a les urnes.
