Només ara, amb l’anunci que en finalitzar aquest mes Catalònia tancarà definitivament les portes i donarà pas a un inefable McDonald’s, els mitjans de comunicació han acudit a les respectives hemeroteques a la recerca de vuitanta-un anys farcits d’esdeveniments culturals vinculats a cada una de les etapes de la tan estimada i popular llibreria. Allà es va poder escoltar Pla, Sagarra, Nin, Ors, Lorca, Baroja…, i, des de la Catalònia, s’impulsà la celebració de la Diada del Llibre per Sant Jordi en plena postguerra o la Nit de Santa Llúcia, superant l’àmbit bibliogràfic i entrant en el camp de la dinamització social i cultural, a partir de la presentació de llibres o exposicions o, arriscant en el capítol editorial, en donar llum al diccionari de Pompeu Fabra o a la Història de Catalunya d’Antoni Rovira i Virgili. Fins i tot van entrar en el camp de la distribució, intentant fer una aportació pròpia a la complicada divulgació dels llibres en català.
Quan baixin les portes de la Catalònia, Barcelona i el conjunt de la cultura catalana, més que una llibreria, hauran perdut una gran institució, com ja passà no fa pas gaire amb la llibreria Ona, la desaparició de la qual ja vam ressaltar en aquesta columna editorial. Hi ha altres llibreries, com la Robafaves de Mataró, que fa temps anuncia la possibilitat de tancament. El mateix Gremi de Llibreters ha publicat dades sobre la desaparició d’algunes llibreries clàssiques d’arreu de Catalunya. Vuit van tancar el 2010, sis el 2011, tres el 2012… També és cert que en surten de noves, fins a compensar i fer-nos pensar que encara hi ha llibreters de raça, prou valents per a afrontar el moment complicat que viu la nostra economia. El que dol és que les que moren són generalment establiments emblemàtics, llibreries que s’havien guanyat l’estimació d’un públic que els reconeix la funció pública que han exercit especialment en els anys més difícils.
Hem esmentat els noms dels fundadors de la Catalònia, com un reconeixement a un nucli de professionals molt vocacionals i sobretot motivats per l’estimació a la lectura. El llibreter supera la dimensió de botiguer, mai no ha obert el seu negoci —que ho ha de ser— per l’afany exclusiu de guanyar diners. Allà on hi ha una llibreria hi ha un activista de la Il·lustració, algú que vol portar la cultura al poble, escampar la passió i el plaer per la lectura. Només els bibliotecaris exerceixen amb tanta passió aquesta elogiable funció. Farien molt bé les administracions de tenir en compte aquestes peculiaritats tan positives. Si el comerç en general, ara i en aquest mal moment, necessita suport institucional pels serveis que ofereix, al llibreter cal afegir-li els valors del que és un autèntic magisteri, la consideració que es deu a un eficaç dinamitzador cultural…, condicions que possibiliten ser allà on no poden arribar les estructures institucionals. Està plenament justificada la demanda del Gremi de Llibreters per a aconseguir línies de crèdit per a reforçar un sector que, ara mateix, les estadístiques de venda porten a un inevitable pessimisme. La compra de llibres és una de les primeres restriccions dels pressupostos familiars. Cal reconèixer també que el factor causa-efecte ha potenciat les biblioteques públiques, darrerament molt més visitades. Però aquest factor positiu no pot amagar que el desmantellament de la xarxa de llibreries seria una molt mala notícia. El llibre digital encara no té l’acceptació que s’anunciava, perquè avui per avui són majoritàries les generacions dels lectors que volen gaudir de tenir el llibre entre les mans i amb el seu format tradicional, factors que converteixen la lectura en un ritual, en bona part gràcies al tacte del paper i l’olor de la tinta. Costa imaginar que, en el mateix lloc on quedarà una part de l’ànima d’un autèntic temple de la cultura, com era la Catalònia, d’aquí a no gaire hi haurà ni més ni menys que un anodí McDonald’s.
