Els assistents a la taula rodona d’entitats afectades pel règim franquista, convocada el dissabte 27 de setembre a l’Ateneu Barcelonès, han evidenciat unitat en la necessitat de redactar un manifest que reconegui el dret dels ateneus catalans a la recuperació dels béns mobles (edificis, centres esportius…) i fons documentals espoliats durant el règim franquista. A l’acte s’han reunit representants de diversos ateneus que han manifestat la instrumentalització política duta a terme en la recuperació de la memòria història, fent-se més evident encara en el cas dels ateneus.
Partint d’una proposta de manifest, a l’acte, organitzat per XarxAteneu, s’ha proposat, entre d’altres idees, incloure en la redacció final “l’estudi de responsabilitats judicials i polítiques”, tal com ha matisat Josep Cruanyes. L’advocat i historiador, membre de la Comissió per la Dignitat, s’ha compromès a trametre el manifest resultant a Pablo de Greiff, relator de les Nacions Unies per a la promoció de la veritat, la justícia, reparació i garanties de no repetició dels processos dictatorials.
La redacció del manifest no defuig la possibilitat que d’aquí s’esdevingui una comissió de la memòria històrica dels ateneus. “No hi ha cap disposició jurídica específica quant a la recuperació del patrimoni de les entitats culturals i ateneístiques espoliades pel règim franquista”, ha denunciat Cruanyes, que, segons les Nacions Unides, ha afegit: “Cap Estat pot al·legar la prescripció de les seves obligacions penals ni morals”, en referència a casos en què la justícia espanyola ha fet al·lusions a la prescripció temporal.
Possessions il·legítimes
“Si la llei de la memòria històrica del 2007 va declarar il·legítimes les lleis dictades durant el franquisme, aquestes possessions no es poden considerar legals”, ha considerat Cruanyes. “S’obrirà un meló que demostrarà que moltes persones han fet negoci amb un patrimoni que no els pertanyia”, ha afegit en el seu torn Josep Maria Andreu, president del CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria), entitat que en les properes setmanes preveu la imposició d’un recurs contra l’Estat espanyol.
La trajectòria per recuperar els béns materials del CADCI, que va néixer el 1903 com a lloc on els treballadors rebien formació, és una mostra de com les lleis no han tingut en compte les entitats. Precisament, la Llei de retorn del patrimoni als sindicats va provocar la cessió al sindicat UGT de la seu de Rambla Santa Mònica, 10. En plena Guerra Civil, una llei de l’any 1937 va obligar als centres a sindicar-se, de manera que la secció de treball es va afiliar al sindicat, cosa que “no demostra que les propietats del CADCI passessin a formar part de la UGT”, però que, llei en mà, ha permès a la UGT obtenir-ne la seu.
Tampoc lleis com la de retorn dels béns dels partits polítics “obeeixen a la necessitat de dignitat històrica”, ha assenyalat Jaume Dalmau, de la Joventut Republicana de Lleida. “Va ser una condició del Partit Nacionalista Basc (PNV) que va incloure el Partit Popular (PP) en la seva primera legislatura, sense majoria absoluta”.
Així doncs, la redacció d’un manifest unitari entre els ateneus no només els pot proveir d’eines legals per a la recuperació del seu patrimoni material, “sinó també recuperar l’esperit que la Guerra Civil va destruir, i que serà fonamental per a la construcció d’una nova Catalunya”, ha conclòs Jordi Casassas, actual president de l’Ateneu Barcelonès.
