Tornaveu
Un any de «Tornaveu», tribuna d’expressió i de divulgació de l’activitat associativa

Un any rodó, aquest 2010 que arriba al final. No ja per la mateixa xifra, que ho és, sinó per tot un seguit d’esdeveniments que ens afecten. Que afecten aquest espai concret que constitueix l’associacionisme cultural de què Tornaveu és portaveu, en ser-ho de l’Ens de Comunicació Associativa que reuneix les més importants federacions de l’àmbit cultural, a més de l’Associació Heptàgon, vinculada a la Universitat Catalana d’Estiu. Hem arribat al primer any de vida d’aquesta plataforma digital, cosa que fa que, també per això, aquest hagi estat un any rodó. No teníem clar que arribaríem a aquesta fita quan en vam treure la primera edició. Ara ens sentim optimistes, sobretot perquè la darrera assemblea de l’Ens de Comunicació valorà positivament la utilitat d’aquest mitjà. No tothom tenia clar ara fa un any que l’associacionisme cultural necessités un portaveu. I tant que el necessitava!

Només cal repassar les vint-i-cinc edicions que hem llançat a l’univers d’Internet per a comprovar l’encert de Tornaveu. Repassem-ne titulars:

Quin altre mitjà s’ha manifestat crític amb un pla d’equipaments que posa en perill una xarxa d’infraestructures més que centenària, en forçar-la al control municipal, debilitant una societat civil que ha estat el punt de partida del progrés social de Catalunya? Caldrà considerar l’aplicació dels cabals públics a la rehabilitació d’uns equipaments que es van fer amb les mans i els diners del poble, sense oblidar de crear-ne de nous allà on no n’hi ha, que era l’aspecte positiu del PecCat.

Que ningú més ha alçat la veu avisant de l’excés d’intervencionisme que una important majoria d’ajuntaments han aplicat sobre les festes tradicionals i la gestió cultural? Ha estat necessari que la crisi econòmica arribés a les festes majors per a entendre que és absurd que els pressupostos de festes i cultura surtin de les arques municipals i es treguin de les mans de les associacions, que eren els gestors tradicionals d’unes festes que pagava el poble.

Des d’aquí s’ha fet la crítica d’uns mitjans de comunicació generalistes que s’oblidaven de la cultura popular, com si hi hagués una Catalunya que no existís. Des de Tornaveu s’ha constatat el canvi positiu d’actitud que es produeix, en el doble sentit que l’associacionisme és amatent a altres possibilitats de comunicació i a la qualitat d’alguns professionals que han fet seva la reivindicació, gairebé sempre gràcies a la seva vinculació personal a la cultura popular.

Tornaveu ha recollit el sentiment associatiu davant l’escàndol que ha envoltat una de les principals institucions corals, que ha vist utilitzada la declaració de la seva seu social com a Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat de la UNESCO per a amagar negocis foscos, el desenllaç dels quals seguirem amb la mirada crítica de qui se sent ultratjat. L’escandalosa utilització d’una nostrada associació per al benefici privat ofèn els seus integrants desprevinguts, tant com el concepte ‘sense finalitat de lucre’ que compartim els que creiem en el servei públic que fan les associacions.

Hem recolzat i divulgat la protesta contra el menyspreu amb què el Tribunal Constitucional tractà Catalunya, castrant un estatut recolzat per un referèndum i sotmès a l’acord de les cambres legislatives que tenen la legitimitat democràtica sorgida de les urnes. Enfront de la desconsideració, cal mostrar tantes vegades com sigui necessari el poder d’una societat civil que va dir prou omplint a vessar el centre de Barcelona, com no s’havia produït des de feia més de tres dècades.

També hem reivindicat l’espai català de comunicació, perquè no creiem en l’artifici d’unes fronteres que només volen trencar una comunitat cultural tan indiscutible com són els Països Catalans. Tornaveu també vol ser una plataforma que afavoreixi la comunicació entre les comunitats de parla catalana. Ens agrada destacar que, des de la germana ciutat de l’Alguer, s’ha aconseguit que el català sigui idioma oficial al Parlament de Sardenya, com a senyal exemplar de respecte a la identitat històrica.

Hem estat tribuna de l’activitat associativa, de la projecció universal de la gran obra de Gaudí, de les manifestacions de la nostra cultura popular declarades patrimoni de la humanitat, de la projecció nacional per mitjà de la principal institució esportiva de Catalunya. Ens hem posicionat a favor de la ciutat de Barcelona com a capital de la Mediterrània. Tornaveu Diari de Prada ha fet la crònica de la Universitat Catalana d’Estiu. Creiem en l’autodeterminació que hem explicat a partir del referèndum d’Arenys de Mar i en les bases del Tercer Congrés Catalanista, del qual ens hem fet ressò, en contrast amb el silenci dels mitjans generalistes. Hem divulgat commemoracions de les principals institucions de la cultura popular, com fou l’Any Amades —figura cabdal— o el segle i mig del Casino Menestral de Figueres, com es farà amb els actes del 150 Aniversari de l’Ateneu Barcelonès, en el jardí romàntic del qual es van fer les primeres reunions del consell editorial de Tornaveu.

I en tantes coses més que hem recollit en aquestes pàgines virtuals, que també han parlat de la desaparició de figures cabdals per la nostra cultura, mentre veiem tancar les portes de l’entranyable Llibreria Ona. En contrast, Ara i en aquesta mateixa edició, ens complau de cedir tribuna a l’editor d’un nou diari en català, que surt al bell mig d’una gran crisi, com una demostració que la vida continua i tot va tirant endavant, malgrat que algú quedi enrere després d’un gran servei. Tot plegat ens mou a fer una crida a l’optimisme mirant l’espai temporal i concret d’aquest any rodó que s’acaba.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Àngels Mach a gener 06, 2011 | 11:02
    Àngels Mach gener 06, 2011 | 11:02
    Felicitats per aquest primer aniversari!! Els que sabem el què costa arribar-hi encara ho valorem més. Ànims per la continuïtat!
  2. Icona del comentari de: ALBERT CALLS i XART a gener 10, 2011 | 21:35
    ALBERT CALLS i XART gener 10, 2011 | 21:35
    Felicitats i endavant. Les entitats sempre han contribuït a fer el País que després se n'ha oblidat. Cal continuar reivindicant-les com a elements essencials a la base. Albert Calls i Xart

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa