El passat dissabte 28 de setembre, vàrem celebrar a El Perelló (Baix Ebre) la XXXII Trobada Nacional de Bandes de Música de Catalunya, un esdeveniment que organitza anualment la Federació Catalana de Societats Musicals (FCSM) conjuntament amb una banda amfitriona, en aquesta ocasió, l’Agrupació Musical l’Emburgada del Perelló.
Les trenta cinc bandes participants a la Trobada del Perelló, amb més de mil dos-cents músics, varen mostrar la seva música i la seva feina durant més de quatre hores, tot fent una cercavila pels carrers de la vila i, al final, interpretant una peça a peu dret davant la tribuna d’autoritats, on es va posar un “corbatí” a la senyera de l’entitat i es van lliurar uns recordatoris de la trobada.
Una “Trobada” la podríem definir com una reunió organitzada que compta amb una gran assistència de persones que, no formant part d’una mateixa entitat, sí que mantenen uns punts comuns d’interès. La finalitat d’una trobada no és la de prendre decisions o arribar a uns acords, sinó la de mostrar, informar o conscienciar els assistents i el públic en general, sobre algunes qüestions explícitament o implícitament involucrades en l’esdeveniment i relacionades amb els seus participants.
Però la Trobada de Bandes de Música té moltes més derivades. La primera podria ser la gran participació de joves de molts indrets del País. Així, les entitats que acudeixen a la Trobada de Bandes de Música mostren que el “cor” dels seus associats, són joves o molt joves.
Una segona derivada podria ser el fet que hi ha una interrelació de gent jove, amb gent més gran dins de la mateixa formació participant. És a dir, una interrelació entre generacions que no es veu molt sovint en altres esdeveniments.
Una tercera derivada podria ser una acció lúdica i festiva, que a la vegada comporta implícitament un gran esforç i una intensa dedicació, cosa que es posa finalment de manifest amb un resultat de gran qualitat musical.
Una quarta derivada podria ser la gran feina feta per les Societats Musicals en els seus entorns, en l’àmbit pedagògic i social. Les escoles de música, les activitats musicals i les d’altre caire que desenvolupen les entitats, ofereixen cohesió i cultura als habitants de molts pobles, viles i ciutats. Una cultura popular arrelada, que utilitza amb eficiència els recursos propis i els que arriben, en forma molt reduïda, des de les administracions. Les Societats fan i han fet molt amb pocs recursos institucionals, gràcies a l’esforç dels seus socis i al voluntarisme i compromís de molta gent que les tenen com a referent des de fa molts anys.
Per no fer-ho massa llarg, una darrera derivada podria ser la intensa i estreta relació que es manifesta tant en la cercavila com en la parada final, entre el públic i els participants. Un fenomen de proximitat molt ben valorat tant entre aquells que actuen com entre els que miren i escolten.
Així doncs, tenim joves que desenvolupen una activitat conjuntament amb persones d’altres generacions, que s’esforcen i assoleixen uns resultats de molta qualitat en els seus esdeveniments i que ho fan gràcies a la seva pertinença a unes entitats que, amb pocs recursos, desenvolupen des de fa molts anys unes activitats culturals i de cohesió que arriben a moltes persones i què aconsegueixen enllaçar amb el públic espectador d’una forma planera, directa i festiva. Estem parlant de les Societats Musicals i de la Trobada Nacional de Bandes de Música de Catalunya. Estem parlant d’aquesta Cultura Popular que ja ha complert més de 168 anys d’existència a Catalunya.
Que sigui per molts anys!
