La música d’arrel com un espai on trobar la llibertat, una zona lliure de prejudicis, permeable a rebre aportacions que la revitalitzin. Divendres 16 de març a les 22h el Centre Artesà Tradidionàrius (C.A.T.) acull un doble concert amb els gallecs Talabarte i el grup de folk del baix Llobregat, RIU, dues formacions que juguen amb les melodies i les sonoritats d’arrel per oferir dues propostes amb segell propi. Si en els gallecs és la influència del jazz i la cançó improvisada, en el grup local són uns arranjaments que uneixen diverses melodies en les seves cançons. El concert, dividit en dues parts, s’ofereix dins del marc del festival Tradicionàrius, que encara la seva recta final.
‘Fake’, un recorregut ben honest
Talabarte és la unió de tres músics de sòlida trajectòria en l’àmbit de la música d’arrel, que un cop han col·laborat amb tots els grups que podien col·laborar -i més-, un cop han creat les seves propostes personals -i més- decideixen unir-se i crear un segell propi amb tto allò que els agrada: la música tradicional, el jazz i la improvisació. “Som tres amics que després de molts anys veient-nos pels escenaris, admirant-nos, i retroalimentant-nos decidim formar Talabarte”, explica Pedro Pascual. El grup el formen el violí de Quim Farinha, el contrabaix de Kin García, i Pascual a l’acordió diatònic. Al seu segon treball, Fake, un llibre-disc, que presentaran al concert de Tradicionàius, ofereixen un recorregut per sonoritats pròpies de la música tradicional d’arreu d’Europa, com des de la tarantel·la del sud d’Itàlia a la polska dels països noruecs o la mazurka polonesa. I ho mostren fent-se seus aquests ritmes amb composicions pròpies. “La música popular té un component comú, festiu, que es propaga pel poble, de manera que hi poden trobar ritmes que s’hi assemblen i amb els quals componem”, explica Pascual.
El disc es diu Fake, paraula que s’ha posat de moda arran de l’auge de les notícies falses o fake news, però el treball dels gallecs mostra amb sinceritat els gustos del grup, on també hi té un paper la influència gallega. “Al disc hi trobem cançons cantades gallegues, que hem descobert de cançoners o de gravacions directes a persones grans, de les quals poques queden vives”, explica Pascual que compta amb un bon arxiu de gravacions, algunes d’elles fetes per ell mateix. “És en les cançons cantades on trobem els ritmes gallecs més arcaics”, afegeix Pascual. L’aproximació a les cançons gallegues es duu a terme d’una manera instrumental on el violí de Farinha sona amb unes tessitures semblants a la veu humana.
“No tenim una sonoritat marcada que ens ubiqui a un indret determinat, però sí que la música gallega és el lloc on vivim i estem en contacte amb els seus instruments i això finalment ho acabem expressant en la nostra música”, expressa Pascual en ser preguntat per la sonoritat de Talabarte, en la qual no hi ha la gaita que si bé es comparteix a molts punts de la península Ibèrica i d’Europa, s’identifica habitualment amb la música gallega.
RIU, el joc amb les melodies
El concert del divendres 16 de març comptarà amb RIU, que es presenta com un grup jove amb una proposta que des de la música d’arrel ofereix uns arranjaments que uneixen diferents melodies. “La nostra visió a l’hora dels arranjaments beu de la música gallega, l’asturiana i fins a la irlandesa, en la qual les cançons tenen tres o quatre melodies diferents”, explica Ricard Ros, qui, entre d’altres instruments toca, toca la gaita irlandesa.
El grup, nascut el 2011, oferirà a l’escenari del C.A.T un dels seus últims concerts del seu tercer treball Abans tot això eren camps. Un disc que incorpora un homenatge al poeta Esteve Albert, a més de cançons populars i algunes cançons pròpies. RIU forma part d’una generació que ha fet de la música d’arrel el seu camp de treball, en la qual hi ha grups com Criatures, les propostes de Manu Sabaté, entre d’altres. “Ens sentim part d’una generació que està plena de bons músics, i que han rebut una bona formació”, explica Ros. A l’espera del seu nou treball, que mirarà cap a Mallorca i la música dels xeremiers, músics que formen part de colles que toquen les xeremies o sac de gemecs i que també fan sonar i flabiol i tamborí.
Talabarte i RIU dues propostes que demostren que el camp de la música d’arrel és ric.
